Sense educació no hi ha igualtat

Rètols neutres per indicar quin és el despatx del director o directora i quin el de la cap o el cap d'estudis, tasques iguals per a alumnes masculins o femenins (si toca recollir i netejar l'aula, tots treballen igual), incentius perquè les noies que són brillants en Ciències vencin els estereotips i s'animin a estudiar carreres tecnològiques o enginyeries. I el mateix amb els nois, ¿què té de dolent que un nano estudiï dansa?

"L'escola és fonamental. Com més aviat millor comencin els nens a abordar la igualtat de gènere i a combatre els clixés, a tractar tots els companys amb equitat i tolerància, millor". Ho diu, amb tota la fermesa del món, una de les estudiants que aquest any acaben el cicle de Promoció de la Igualtat de Gènere a l'institut públic Can Vilumara de l’Hospitalet de Llobregat. L'Ana, que així es diu l'alumna, forma part de la segona promoció que sortirà del centre amb una titulació específica en aquests estudis. 

Des que el 1976 es va plantejar per primera vegada a Catalunya que nens i nenes anessin junts a classe de manera normalitzada (fins aleshores, les aules mixtes eren una excepció), els avanços cap a la coeducació o educació en igualtat de condicions per a homes i dones han sigut rellevants. "Però insuficients", constatava fa poc Mercè Otero, docent, feminista i membre del col·lectiu Ca la Dona. 

Encara hi ha, indicava Otero, moments i llocs en què es perpetuen els rols tradicionals de gènere. "Encara hi ha una bretxa en els jocs que s'imposen a l'hora del pati, en el llenguatge que s'utilitza a l'aula i en els exemples personals i referents que es fan servir quan s'expliquen les assignatures, ja sigui Matemàtiques o Història", va assenyalar.

El sexisme acadèmic segueix, per exemple, guiant les noies cap als estudis més socials, els que propicien el tracte humà, mentre que la tecnologia segueix sent una àrea gairebé exclusiva dels nois. No cal arribar fins a la universitat per comprovar-ho: en el curs 2015-2016, l'últim del qual el Ministeri d'Educació té dades oficials, el 93% de les estudiants de cicles de formació professional (FP) de l'àrea de la Imatge Personal eren noies; en la branca de Tèxtil i Confecció representaven el 86,2% de l'alumnat i a Serveis Socials, el 85,5%. A Electricitat i Electrònica, en canvi, només hi havia el 2,5% d'estudiants femenines i a Instal·lacions i Manteniment, l'1,8%.

LA DIFÍCIL ADOLESCÈNCIA

Mercè Otero, que va participar als anys 80 en la redacció del Llibre Lila de l'educació a Catalunya, assegura que, tot i  els molts esforços i els importants passos que s'hanfet els últims temps, "l'escola encara és androcèntrica". Entre altres coses, apunta, perquè no hi ha hagut prou formació del professorat en aquest sentit. "Ningú s'ha preocupat per saber què passa i com tractar els alumnes en la difícil franja de la preadolescència i l'adolescència, ningú ha explicat als professors de secundària com explicar o com tractar cadascun dels alumnes segons les seves especificitats", lamenta. 

No és fàcil bregar amb estudiants que estan en plena revolució hormonal, en fase de formació d'una identitat pròpia i amb uns models (a casa, a la tele, a Instagram) que moltes vegades són el contrari de la igualtat i la tolerància. Per això, una de les últimes activitats que han fet els estudiants del cicle de Promoció de la Igualtat de Gènere de Can Vilumara ha sigut impartir una formació als seus propis professors (també als que fan classes a ESO i a batxillerat), perquè "tinguin unes eines, unes nocions, ni que siguin bàsiques, per saber com tractar aquests temes", subratlla la Livia, una altra de les estudiants del cicle. 

Notícies relacionades

Equilibrar el treball i la família és el desafiament de la igualtat, segons l'OIT

¿Què és i per què s'ha de celebrar el Dia Internacional de la Dona?

"El problema és que els professors, quan van estudiar la seva carrera, no van tenir mai cap assignatura específica sobre com tractar la diversitat de gènere, cap diversitat de fet", afegeix la noia, que també és mestra. "I acaben reproduint el que ells van veure, al seu torn, quan eren alumnes", remata la Marta, una altra de les joves que acaben aquest any el cicle. És clar, coincideixen les noies, que cada docent té els seus propis apriorismes, que d'una manera o una altra es reflectiran sempre en les classes. "És el que denominem el currículum ocult", assenyalen. 

El canvi de mentalitat, però, no ha de ser únicament de l'escola. En l'educació en sentit també hi intervenen agents com la família, els consums culturals i, per descomptat, les xarxes socials.