Anar al contingut

L'alternativa als deures: cuina en família, llibres, cine i una sortida a descobrir la ciutat

Quatre propostes educatives perquè els adolescents aprenguin sense haver de fer monòtones tasques escolars

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

mjibanez36163016 barcelona 04 11 2016 marc nu ez adolescente de 14 a os que161104205735

periodico

¿Què pot fer el cap de setmana un adolescent que no té deures i que, per tant, corre el risc de passar els dos dies ociós o enganxat a la tauleta o la Play Station? La Confederació Espanyola d'Associacions de Pares d'Alumnes (Ceapa), entitat convocant del boicot als deures, proposa a les famílies algunes opcions, que van des de xerrar d'un tema d'actualitat i visitar un museu fins a endreçar la casa, visitar un lloc nou a la ciutat o navegar junts per internet.

Alguns experts expliquen aquí com es porta tot això a la pràctica, sobretot en el cas dels joves d'11 a 15 anys, les edats a què els fills encara no són tan autònoms com ells es pensen, però que ja volen prendre les seves pròpies iniciatives (i esperen que siguin escoltades). Aquí van quatre propostes educatives perquè els joves aprenguin sense haver de fer monòtons deures. 

UNA PRÀCTICA D'HISTÒRIA I GEOGRAFIA

DE RUTA TURÍSTICA PER LA PRÒPIA CIUTAT

Només fa falta portar un calçat còmode, tenir una mica de curiositat pel teu entorn i portar a sobre un telèfon mòbil. Les rutes, guiades o no, per la pròpia ciutat (o per una localitat veïna) són una altra de les alternatives d’oci educatiu de més acceptació entre els adolescents. Encara que els acompanyants siguin el pare o la mare. Això sí, millor encara si la ruta de descobriment es fa en grup, amb altres joves si pot ser. «Al principi als adolescents potser els costa animar-se, però a mesura que avança l’activitat tots s’hi acaben implicant», assegura Meritxell Carreres, de l’empresa AdaptamBCN, que organitza visites culturals adaptades al gust o les necessitats dels participants.

«El mòbil és necessari perquè proposem als assistents que realitzin una gimcana i és necessari que vagin fent fotos de determinats llocs per poder superar cadascuna de les proves», explica Carreres. Així, mentre la guia es queda «tranquil·lament asseguda prenent un cafè, pendent del telèfon i dels missatges que van arribant», els exploradors de la ciutat van descobrint racons desconeguts (que aquí no revelarem). 

«És una idea que també poden aplicar els pares pel seu propi compte», suggereix el psicopedagog i expert en adolescència Jaume Funes. «Es poden realitzar passejades pel barri, per exemple, mentre es fan fotografies denúncia de coses que estiguin malament o fotos més artístiques, que després es van penjant a Instagram», suggereix Funes.

A Mataró, una de les alternatives és visitar els principals monuments de la ciutat mentre es juga a Pokémon Go, explica Toni Aguilar. Tot un èxit. 

LLENGÜES I LITERATURA

¿LLIBRES? TANTS COM EN VULGUIN

Si algú té verdader poder perquè un adolescent no deixi de llegir «són els seus amics, els seus companys de col·legi». «L’adolescència és l’edat més crítica per a la lectura... No serveix qualsevol cosa, encara que això no significa que no hi hagi materials molt vàlids per a aquestes edats», afirma Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill, que impulsa, entre altres programes el Lexcit de foment de la lectura. 

Del que es tracta, insisteix Palacín, és que aquells que en la infància van adquirir una certa afició per la lectura no la perdin i que els que  no van aconseguir aficionar-s’hi durant la primària, s’iniciïn més tard en el món dels llibres, malgrat que només sigui per poder comentar-los després amb els col·legues.

Àlex Cosials, coordinador del Lexcit, explicava fa un temps a aquest diari que el focus s’ha de concentrar en «el preadolescent», és a dir, en el menor d’entre 10 i 13 anys, perquè és en aquesta etapa quan els llibres han de competir per fer-se un forat en un món «en què els joves tenen més oportunitats d’oci que mai».

¿Què poden fer els pares? Animar, proposar, recomanar... «En funció dels gustos del fill, però que no tractin d’imposar el seu criteri, que els deixin llegir, si el noi ho decideix, aquella novel·la de moda que ells repudien o un còmic, perquè del que es tracta és d’adquirir aquesta passió», opina Palacín. Actualment, recorda l’expert, els llibres per a joves compten amb una quantitat ingent de recursos complementaris a la pàgina web, promocionats per les editorials o impulsats pels mateixos joves lectors. 

ART I CULTURA AUDIOVISUAL

SESSIONS DE CINEFÒRUM AL SALÓ DE CASA

Per experiència personal Quim Casas, crític cinematogràfic, sap que és difícil que un adolescent accepti anar a una sala de cine amb els seus pares «si sospita que existeix la possibilitat, per remota que sigui, que allà s’hi trobarà algun dels seus amics». «I per descomptat, no volen ni sentir parlar d’anar amb tots dos alhora, amb el pare i la mare... Com a molt, toleren anar-hi amb només un d’ells», explica.

És aquest alt sentit del ridícul que tenen els xavals el que els ho impedeix. Una altra cosa és, assenyala el crític d’EL PERIÓDICO, veure cine en la intimitat de casa. «Això ho accepten bastant millor». I l’experiència sol ser enriquidora.

La possibilitat de recrear una sessió de cinefòrum a casa obre a més tot un ventall   d’enfocaments educatius. Es poden veure les últimes novetats, per descomptat, però també hi ha propostes per repassar per exemple la Història. «La versió de 'Maria Antonieta' de Sofia Coppola és una bona manera de conèixer la Revolució francesa, amb un tractament modern», suggereix.

Malgrat que no li sembla malament que els estudiants complementin amb cine allò que estan aprenent a classe, Casas desaconsella que les pel·lícules que es mirin en família siguin versions cinematogràfiques dels llibres que els xavals tenen com a lectures obligatòries a l’institut. «Mai o gairebé mai són el mateix», avisa. 

L’adolescent que pretengui passar-se de llest mirant un 'Hamlet' o un 'Macbeth' en comptes de llegir-se’l, adverteix el crític d’aquest diari, «coneixerà la trama, sí, però no els detalls i això, lamentablement, molt probablement no li servirà per aprovar».   

CIÈNCIES, MATEMÀTIQUES I HABILITATS COMUNICATIVES

ANAR A COMPRAR AL MERCAT I CUINAR JUNTS 

«Dissabte al migdia és un moment ideal per compartir un dinar en família, entre altres coses, perquè en moltes cases la resta de la setmana és difícil fer-ho i el diumenge solen sorgir altres compromisos, com anar a dinar amb els avis», observa Pau Arenós, periodista especialitzat en gastronomia a EL PERIÓDICO. No es tracta només de seure’s a la taula a menjar (que també), sinó d’aprofitar l’ocasió per sortir a comprar i cuinar junts, aposta.

«Anar a un mercat municipal és una oportunitat perquè els adolescents prenguin nota del valor de les coses, a més d’haver de mantenir un tracte directe amb el venedor, cosa que pot ajudar a millorar les seves habilitats comunicatives», afegeix Arenós. És bo, suggereix, que abans de sortir de casa hi hagi una planificació i es faci un pressupost i que, una vegada al mercat, es distribueixin les tasques i l’adolescent assumeixi alguna responsabilitat.

Una opció més, molt recomanable per als que viuen a la ciutat, «és el cultiu a casa de, per exemple, plantes aromàtiques, que s’utilitzen com a condiment». L’experiència, a més, pot ser una classe pràctica de Ciències Naturals. 

«¿Què es pot cuinar amb adolescents? Doncs plats col·laboratius, com ara pizzes o algun guisat, en què cadascun té una missió per complir, mentre els uns pelen cebes, uns altres poden anar trossejant els altres ingredients», proposa. «I també pastisseria, com ara els panellets, que són molt d’aquests dies», aporta el periodista, que també és pare de dos joves de 14 i 16 anys. «Això sí, si es posen a fer pastissos, que siguin saludables», apunta. 

0 Comentaris
cargando