L'ERA POST-FUKUSHIMA
Una de cada tres nuclears en construcció al món és a la Xina
Les urgències energètiques i mediambientals donen ales al país a una energia qüestionada a Occident
El gegant asiàtic va estrenar l'any passat vuit dels deu nous reactors atòmics al planeta
icoy35268739 nuclear china160823131227
El sector nuclear vola a la Xina mentre que a Occident trontolla. Les centrals atòmiques han trobat a la Xina durant l'era post-Fukushima un ecosistema idoni on conflueixen les urgències energètiques de la segona economia mundial, una calamitat mediambiental que requereix jubilar el carbó i l'estímul governamental a un sector tecnològic amb un generós potencial exportador. La indústria ha experimentat l'habitual procés precipitat a la Xina: els reactors nuclears han passat en tres dècades d'inexistents a esquitxar la seva geografia i les seves companyies preparen el desembarcament global després d'aprendre'n de les internacionals.
El desastre de Fukushima el març del 2011 també va aturar a la Xina la construcció de centrals. El veto es va aixecar un any després amb accentuades mesures de seguretat. El 2014 no es va aprovar cap projecte i la inversió en el sector es va contraure el 6,6 %. La voracitat nuclear va arribar amb el pla quinquennal aprovat aquell any que fixava l'objectiu d'augmentar els actuals 21,4 gigawatts anuals provinents de l'energia nuclear als 58 el 2020 (cada gigawatt alimenta 700.000 cases). La projecció continua: 150 gigawatts el 2030 i 350 el 2050, segons l'Associació Nuclear Mundial. Només necessitarà 15 anys per superar els Estats Units en centrals operatives. Avui compta amb 34 en funcionament i n'edifica 20, una tercera part de les que estan en construcció al món. La Xina va estrenar l'any passat vuit dels deu nous reactors a tot el món. Les centrals només suposen el 2% del còctel energètic actual, molt lluny del 30% del Japó abans de Fukushima, així que el marge de creixement sembla ampli. No és previsible que tota l'estratègia nacional futura pivoti sobre l'energia nuclear, però les magnituds xineses n'asseguren la influència a escala global.
CANVI DE PATRÓ PRODUCTIU
Darrere de l'impuls de l'energia nuclear hi ha la imperiosa necessitat de canviar el patró productiu que ha arruïnat el medi ambient en tres dècades d'hiperdesenvolupament. La Xina treu del carbó el 67% de la seva energia, del petroli el 17% i del gas natural el 6%. Per complir l'audaç pla d'arribar el 2030 al 20% de fonts netes es confia en l'energia eòlica, la solar i, molt especialment, en la nuclear.
Les pors de Hong Kong sobre la seguretat de les centrals xineses
Quatre treballadors de la central nuclear de Yangjiang (província costanera de Guangdong) han estat sancionats aquest mes per trencar el protocol, causar una "calor residual a la bomba d'extracció" i amagar els fets. El Ministeri de Protecció Mediambiental ha publicat la sanció després d'un any d'investigacions sense aclarir si havia provocat filtracions radioactives o si havia posat en perill la seguretat ciutadana. La notícia ha rebut una generosa cobertura mediàtica a la veïna Hong Kong i ha alimentat les pors sobre filtracions i encobriments. Zhou Xizhou, director de la consultora IHS, descarta l'alarmisme recordant que l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (IAEA) estableix protocols molt exigents i transparents arreu del món, també a la Xina, sobre quins incidents han de ser informats al públic i el termini. "Molts treballadors xinesos s'han format a França durant anys. A més, gairebé totes les centrals xineses compten amb personal estranger i la IAEA les pot auditar en qualsevol moment", assenyala Zhou, per qui l'ocultació d'un incident és inviable.
"L'energia nuclear és una de les solucions, però no n'hi haurà prou. El sector energètic a la Xina és complex: encara s'aixequen centrals de carbó, és el principal mercat d'energies renovables, ho serà de l'energia nuclear... Del total de 360 gigawatts que van generar les noves centrals l'any passat, el 40% és aquí. La Xina fa tot el que pot per cobrir la demanda energètica", assenyala Zhou Xizhou, director de la consultora IHS Xina Energy.
Més de 20 províncies han sol·licitat projectes nuclears i les baralles no són rares. Pequín acostumava a jutjar els governs locals únicament per les fredes xifres de creixement econòmic i l'actual examen de qüestions ecològiques ha obligat a embridar els sectors contaminants. Cada iuan invertit en energia nuclear suposa un augment de 3,04 iuans en la producció bruta de totes les indústries, segons dades oficials. Per als governs locals suposa la quadratura del cercle: conservar el desenvolupament econòmic sense sacrificar el cel blau. La Xina invertirà 500.000 milions de iuans (66.000 milions d'euros) els pròxims cinc anys en el sector.
PROTESTES PUNTUALS
Notícies relacionadesMilers de persones van aconseguir paralitzar la construcció d'una planta de processament de residus nuclears prevista a Lianyungang (480 quilòmetres al nord de Xangai) després d'estrepitoses manifestacions. Les protestes puntuals contra el sector es dirigeixen cap a algun inquietant projecte al veïnat i no davant la globalitat del pla. Els potents moviments antinuclears a Occident o el Japó no existeixen aquí malgrat que la societat xinesa és molt més activa i contestatària del que s'assumeix. És una qüestió de prioritats: la certesa de milions de morts anuals causades per la contaminació de l'aire eclipsa qualsevol risc nuclear llunyà. Els dos únics projectes nuclears que han generat protestes socials consistents l'última dècada han sigut cancel·lats per Pequín.
El desenvolupament de la indústria nuclear nacional epitomitza el trànsit d'un país conegut per inundar el món de manufactures barates a la potència tecnològica que anhela Pequín. La Xina ha absorbit durant dècades el coneixement industrial dels principals actors globals que operaven al seu territori. La inversió milionària estatal ha desembocat en el Hualong-1, un reactor de tercera generació completament nacional. Tot i disposar la Xina d'una tecnologia "més que suficient", encara requereix una certa assistència estrangera, assenyala Eduardo Aymerich, director general de l'Spanish Nuclear Group for Cooperation, un consorci de quatre companyies espanyoles. "Per a alguns components, la capacitat de producció de la indústria auxiliar no és suficient per a la demanda interna, especialment en els components amb més contingut tecnològic. Per a altres components o serveis, la tecnologia exterior encara està més desenvolupada i les empreses són força receptives", afegeix.
