Gitanes digitals

Són gitanes, joves i viuen en diferents barris de l'àrea metropolitana de Barcelona, i han après a reivindicar-se públicament com a dones i com a col·lectiu a través de les noves tecnologies. Van començar amb un programa de ràdio a través de la xarxa, Voces Gitanas, el 2006, que es va convertir en associació el 2011, i en el vehicle per organitzar tallers de formació en el maneig avançat d'ordinadors, de les xarxes socials i de l'audiovisual específics per a dones. Fins i tot preparen un documental que veurà la llum aquest novembre: Samudaripen. El holocausto olvidado, sobre els milers de gitanos que van morir als camps de concentració nazis. Han gravat les entrevistes i han posat el relat del seu viatge a Auschwitz com a fil conductor del guió. És un exemple de com col·lectius minoritaris donen a conèixer la seva identitat i s'apoderen utilitzant internet.

«El programa de ràdio volia donar veu a nenes de diferents barris. Aquí han après a crear un guió, documentar-se, fer preguntes, explicar, fer servir l'ordinador i internet, perdre la por i sentir-se orgulloses de ser gitanes», resumeix Paqui Perona, dinamitzadora social de la Mina i presidenta de Voces gitanas. «Volem treure'ns de sobre etiquetes que portem des de fa segles i visibilitzar la diferència gitana perquè acabem veient-nos en el mirall distorsionat en què ens miren els altres», afegeix.

Aquest orgull gitano online va començar sota el paraigua de Ràdio Paca, l'extinta ràdio feminista, però aviat va tenir el seu canal i d'aquí ha passat a Facebook, on són molt actives, i a Twitter, per promocionar el documental per al qual recapten fons a través d'una campanya de crowfunding. «Ja han passat diverses generacions que han après gràcies al programa, que ha organitzat tallers de ràdio en cada barri on hi ha gitanos», recorda Eva Cruells, investigadora que ha estat amb elles des dels inicis. Sant Cosme, Sant Roc, la Mina, Gràcia, el Raval, Bellvitge, Sant Boi, l'Hospitalet... «Nenes que no havien sortit del seu entorn i que només usaven Facebook per a les coses típiques veuen que poden accedir a recursos educatius gràcies a la xarxa i conèixer altres realitats», afirma.

Com Sara, de 16 anys, que va visibilitzar la plaça de les Galeras Reales de la localitat del Puerto de Santa María (Cadis) com un homenatge als gitanos als quals enviaven deportats en galera a Amèrica, i que són grans ignorats per la història i pel municipi. «No hi havia ni una placa per explicar-ho», afirma. O Amalia Cortés que va començar amb l'emissora als 11 anys, i avui, als 21, és voluntària i forma altres gitanes més joves. «Ens ajuntàvem les noies i hi havia una connexió molt especial. M'han aportat gran part de la meva identitat perquè he crescut amb elles», assegura.

COM ELS ALTRES / «Els gitanos fan servir internet i les noves tecnologies igual que els altres: hi ha gent que sap usar Youtube, Skype i Whatsapp però que no és capaç de demanar una cita al metge o relacionar-se amb l'Administració», assenyala Perona, que insisteix que es formin digitalment. «Els ho dic, que si no dominen l'ordinador, avui és com si fossin analfabets», afirma. «Els meus pares m'agafen l'ordinador per veure músics», explica Noemí Fernández, que està estudiant dret.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

«Per als gitanos que estan treballant mal pagats i en feines de baixa qualificació, potenciar que les seves filles estudiïn és molt important perquè ho veuen com la manera de prosperar. El que demanen després són oportunitats a fora, no xocar contra el racisme. Hi ha dones que arriben a negar que són gitanes perquè els donin una feina o a les quals segueixen els de seguretat quan entren en una botiga perquè temen que robin», afirma Perona. Entitats com Drom Kotar Mestipen i el Secretariat Gitano també treballen a Catalunya per la inclusió laboral i tecnològica dels gitanos més desafavorits, amb cursos de formació que pretenen reenganxar els que van deixar els estudis i donar-los formació per trobar feina , sovint auspiciats per la Unió Europea.

I als quatre Punts Omnia gestionats per diferents entitats gitanes (Barcelona, Viladecans, Sant Adrià i Lleida) les dones hi van sobretot a aprendre a fer anar l'ordinador i internet. La relació entre les alumnes sol ser sempre per Whatsapp. «La majoria té telèfon mòbil però no ordinador. Que s'acostin a la tecnologia i que els passi la por, sobretot a les de més de 50 anys», explica Ana Contreras, presidenta de Drom Kotar Mestipen.