El PP accepta ara ajornar les revàlides de la LOMCE

Fins i tot la col·locació al voltant de la taula de reunions va ser ahir diferent. L'ambient de la primera trobada oficial del nou ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, amb els consellers autonòmics va ser, en paraules del mateix amfitrió, «positiu i constructiu», diametralment oposat al que dos mesos abans havia mantingut el seu predecessor, José Ignacio Wert, amb els representants territorials en la que va ser la seva última Conferència Sectorial d'Educació. Però la prova més clara que alguna cosa pot haver canviat amb la marxa de Wert a París (on ha sigut nomenat ambaixador d'Espanya davant l'OCDE) i després del tomb de les eleccions autonòmiques és que, per primera vegada, les comunitats contràries a la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) han aconseguit paralitzar, encara que sigui parcialment, un dels decrets de la reforma. Ni més ni menys que el de les revàlides, pedra angular de la normativa.

«Potser no hem estovat la LOMCE, però sí que l'hem relaxat. I ho hem aconseguit en un dels seus punts més crítics», va argumentar la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, al sortir de la reunió. Les revàlides que queden en suspens són la que els estudiants haurien de fer a finals de quart de l'ESO i a l'acabar el batxillerat, dos exàmens d'Estat i que caldria aprovar per obtenir el títol, que des de Catalunya es veuen com una mesura recentralitzadora en tota regla.

IMPARABLE / La prova externa prevista per als alumnes de sisè de primària, que organitzaran les comunitats autònomes, sí que segueix endavant i el decret que la desenvolupa serà presentat ben aviat davant el Consell de Ministres, va anunciar Méndez de Vigo. «Tenim temps, perquè segons preveu la mateixa llei, aquestes proves no s'implantarien fins al curs 2017-2018, de manera que, mentrestant, dialogarem sense prejudicis amb les comunitats i escoltarem la comunitat docent», va subratllar el ministre. «La LOMCE no es pot parar, perquè el seu calendari està inclòs en l'articulat de la mateixa llei orgànica, de manera que la reforma segueix endavant», va insistir.

Preguntat per com valorava la decisió presa, si la considerava una rectificació a una decisió ja presa pel seu predecessor o si era més aviat una concessió a les comunitats, Méndez de Vigo va donar un exemple de les seves habilitats diplomàtiques (ha sigut eurodiputat) i va esquivar un pronunciament.

El gir del ministeri es produeix, no obstant, en un moment en què el PP ha perdut la majoria territorial i amb una Conferència Sectorial en què tan sols cinc dels 17 consellers autonòmics estan a favor de seguir endavant amb la LOMCE en els seus termes actuals. Hi ha recels, fins i tot a les files conservadores, sobre com s'està finançant el desplegament d'aquesta llei, perquè els fons compromesos per pagar, per exemple, la formació professional (FP) bàsica no arriben al seu destí.

Les altres 12 comunitats (set governades per socialistes i cinc per nacionalistes) han fet front comú, i moltes d'elles han anunciat que  aplicaran mesures per, almenys, intentar mitigar l'impacte de la també coneguda com a llei Wert. Una de les que ja ho ha començat a fer és la consellera basca d'Educació, Cristina Uriarte, que ahir va valorar la «disposició de consens» que, a parer seu, va mostrar el ministre. «Hi ha satisfacció -va dir- perquè hi ha hagut un canvi d'actitud, encara que també és cert que hi ajuda el canvi de la composició de la Sectorial, amb els consellers del PP era un corró i ara hi ha més disposició a acordar», va admetre.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Ni el ministre ni la majoria dels consellers van voler avançar com es reformularan les revàlides de secundària, que, segons el projecte de l'exministre Wert, anaven a ser exàmens de 350 preguntes de tipus test plantejades des del ministeri. De moment, l'únic canvi proposat és el de la consellera catalana, que demana que l'organització es traspassi a les comunitats autònomes. Si és així, a Catalunya es mantindria el model de les actuals proves de competències a quart d'ESO.

Aquesta fórmula plantejaria problemes, en canvi, a les comunitats (la majoria) que no realitzen cap sistema de proves externes. «El ministre diu que vol redactar un Llibre Blanc dels Docents per defensar-los i tornar-los el prestigi, però amb aquesta llei i les revàlides, només està qüestionant el treball del professorat», va protestar la consellera aragonesa d'Educació, la socialista Mayte Pérez, una de les comunitats adherides recentment al club anti-LOMCE i que no realitzen aquestes proves.