La nova realitat augmentada afavoreix el quiròfan global
Dispositius i aplicacions connectats a internet assisteixen el metge en proves diagnòstiques, permeten gravar operacions i milloren la formació de futurs cirurgians. L'Hospital Clínic prepara el primer trasplantament de ronyó retransmès amb unes Google Gla
PIONER.El doctor Pedro Guillén, en la primera operació del món que es va retransmetre amb unes Google Glass, el juny del 2013. /
Les ulleres de realitat augmentada ja s'han convertit en alguna cosa més que el nou instrumental de moda als quiròfans. Empreses i centres mèdics col·laboren per desenvolupar dispositius i aplicacions que permetin millorar la pràctica mèdica, la formació dels nous professionals i l'accés a la informació rellevant sobre el pacient gràcies a càmeres en miniatura, l'accés a internet i la simulació dels passos a fer en la taula d'operacions. Però també tenen moltes altres aplicacions per ajudar els pacients, com es va poder veure en el recent congrés Health 2.0 a Barcelona, que tornarà a celebrar-se el maig del 2016.
Els dispositius més populars, per mediàtics, són les Google Glass, que Google va llançar com a prototip el 2011 i que ha venut de manera intermitent des d'aleshores. Però n'hi ha d'altres, com les Epson Moverio, les R6 d'ODG i les Vuzix, a més a més d'altres models pensats per a la indústria. Gràcies a una càmera, un micròfon i un pes lleuger, entre altres característiques, permeten als metges retransmetre operacions de cirurgia oberta a una audiència més àmplia i mostrar-les des del punt de vista del cirurgià i no com ho faria una càmera externa. El cirurgià, a més, pot «disposar d'informació sobre l'historial del pacient directament a la pantalla, mentre té les mans lliures. O simular opcions en una operació abans de posar-les en pràctica», apunta Aline Norzet, impulsora de Health 2.0, que analitza empreses tecnològiques relacionades amb l'àmbit sanitari a tot el món. «Hi ha un bon nivell d'empreses a Espanya, amb gent que fa coses molt interessants i metges que són early adopters (els primers a adoptar una tecnologia)», assenyala.
PIONERS A MÚRCIA / Espanya ha sigut un dels països pioners a utilitzar la realitat augmentada gràcies, sobretot, a una empresa de Múrcia, Droiders, que va aconseguir ser un dels primers socis de Google en el desenvolupament d'app per a les seves ulleres. «Vam ser els primers a retransmetre una operació quirúrgica. Els residents, quan van amb un metge, es queden enrere i no veuen exactament què és el que fa, sinó el que fan les infermeres. La realitat virtual els permet veure la perspectiva del metge», explica Ignacio Navarro, responsable de desenvolupament de negoci a Droiders, que li va proposar l'experiència a un especialista mundial en lesions de genoll, el doctor Pedro Guillén, que va ser el primer metge del món a retransmetre una operació amb el dispositiu.
«Vam retransmetre l'operació amb un artroscopi sense cable de la meva invenció a un pacient a qui vam aplicar un empelt amb cèl·lules cultivades per regenerar un cartílag. Així que va ser una doble innovació», recorda el doctor Guillén, que ha treballat amb el dispositiu dues vegades. «Les Google Glass, que llavors pesaven 30 grams, no molestaven ni feien mal de cap i anaven captant el que jo veia. La segona operació que vam fer va ser retransmesa a 276 universitats d'arreu del món i especialistes de Stanford (EUA), Basilea (Suïssa) i Kobe (Japó) podien fer-me preguntes sobre el que feia. Era el quiròfan global», diu.
Guillén no veu tan clar, en canvi, altres aplicacions de les ulleres, com ara l'accés a l'historial del pacient. «El més important és la seva aplicació en l'ensenyament de la medicina. Un traumatòleg està sempre mirant diverses coses alhora. Encara que seria molt útil en medicina militar, on es necessita consultar un especialista en directe, o en llocs remots».
L'Hospital Clínic de Barcelona es prepara per retransmetre en directe, al juliol, el primer trasplantament de ronyó des de la perspectiva del metge a través de les Google Glass. Ho farà el doctor Antonio Alcaraz, que ja ha treballat amb el dispositiu. «Els especialistes podran fer preguntes sobre el que fem, per text. Primer ho provem amb una gravació, perquè els pacients no són conillets d'índies».
La formació mèdica també se serveix de la realitat augmentada per simular les incisions i la resposta dels òrgans a través de models en 3D. «En un trencament de clavícula, per exemple, les ulleres poden anar indicant els passos que ha de realitzar el cirurgià si fa temps que no els practica», assenyala Navarro.
O solucionar situacions en què la postura del metge és forçada i no mira el pacient perquè ha de controlar l'operació a través de l'ordinador, com en les laringoscòpies o les endoscòpies. També, simplement, recordar el procediment i l'instrumental necessari per a una operació o per revisar la pauta dels medicaments amb imatges.
APLICACIONS PER A UROLOGIA / «Davant de determinades formes, les ulleres reconeixen i inicien una acció, com un àudio o un vídeo que va guiant el doctor», explica Arthur Bretonnet, responsable de desenvolupament de negoci de l'empresa catalana Soft For You (SFY), que amb els laboratoris Almirall i metges del Clínic de Barcelona han desenvolupat les app per a urologia.
Notícies relacionadesUna altra app permet, amb unes ulleres de realitat virtual, ajudar al diagnòstic mèdic, a base de presentar-li les accions possibles davant de les respostes del pacient, sense que aquest se n'adoni.
Però la realitat augmentada també ajuda pacients que amb prou feines poden veure o recordar. La Universitat d'Oxford treballa en una app per a pacients amb baixa visió a qui les Epson Moverio interpreten els contorns dels objectes, i hi ha qui fa servir les ulleres com a xivato per a pacients amb Alzheimer o altres demències.
