Un ascensor a l'espai

Fa 300 o 400 anys, els nostres avantpassats podien pronosticar que, al llarg de la seva vida, el món seria pràcticament el mateix que van conèixer quan eren nens.

«¡Avui ja no és així! El desenvolupament de la civilització industrialitzada i els accelerats canvis que comporta fan que, per la seva incertesa, el concepte de futur guanyi protagonisme». Amb aquesta frase comença el viatge imaginari cap a com serà el món d'aquí 85 anys, però amb proliferació de dades de base científica, que proposa la nova exposició de CosmoCaixa Experiment any 2100.

«Assimilem els canvis més ràpid. L'electricitat va necessitar 50 anys per canviar la nostra vida. Avui les grans transformacions tecnològiques, com internet o la telefonia mòbil, han necessitat pocs anys per assentar-se en la societat. Però predir el futur resulta bastant difícil», coincideixen els assessors de la mostra, Miquel Barceló, catedràtic d'Enginyeria de Serveis i Sistemes d'Informació de la UPC, i Josep Perelló, doctorat en Física.

Per això, una de les sales recorda pronòstics desencertats, com quan el 1895 el físic lord Kelvin, que va ser el primer president de la Comissió Electrotècnica Internacional, va assegurar que eren «impossibles» les màquines voladores més pesants que l'aire. O quan Thomas Watson, president d'IBM, va declarar el 1943 que al món «només hi havia mercat» per a uns cinc ordinadors. O quan sir Harold Spencer Jones, astrònom reial de la Gran Bretanya, va dir que «els viatges espacials són una tonteria» dies abans del llançament de l'Sputnik 1 el 1957.

La mostra planteja interrogants sobre com es podran resoldre els problemes que amenacen les pròximes generacions. «Explorem el futur estudiant les grans tendències del segle XXI: la superpoblació, les megaciutats, l'escassetat de recursos naturals i la societat del coneixement, sense oblidar que el demà està per escriure i que tots podem col·laborar que sigui millor. Hem d'actuar», concreta Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació La Caixa, que recorda que actualment el 50% de la població mundial viu a les ciutats. «La previsió del 2050 és que sigui el 70%», indica.

Els impactes del canvi climàtic ja són evidents. En un joc de prémer botons, el visitant pot elegir diverses opcions de com serà Barcelona el 2100. En la més pessimista, l'aeroport ha desaparegut sota les aigües per la pujada de nivell dels mars. «I la Sagrada Família emergirà com la Catedral del Mar amb tota Ciutat Vella submergida», assenyala Barceló.

Una odissea

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

La ciència-ficció imagina futurs possibles, però res garanteix que es puguin arribar a complir, encara que l'exposició ret homenatge a grans visionaris del gènere, com Arthur C. Clarke. Ahir es complien set anys de la mort de l'autor d'El sentinella (1948), relat breu del qual va brotar 2001: una odissea de l'espai, commovedora pel·lícula de ciència-ficció en què Stanley Kubrick relata la lluita d'un home contra la computadora creada per ell mateix.Abans d'anticipar-se al futur a través de la literatura, Clarke va enlluernar el món científic el 1945 quan en un article va vaticinar que existirien satèl·lits de telecomunicacions que girarien sincrònicament amb el planeta Terra. Va passar 20 anys després. A la mostra s'exhibeix una maqueta d'un ascensor espacial, un invent que el 1979 Clarke va predir que seria realitat 50 anys després. «I ja s'està fabricant una plataforma que transportarà persones i mercaderies des de la Terra fins a una estació espacial situada a 36.000 km d'alçada», va apuntar Barceló.

La part més fascinant l'aporten les referències cinematogràfiques, de vitrines en honor a Blade Runner i a Wall-e a una rèplica del cotxe de Retorn al futur, penjat en una paret a l'entrada del museu.