Anar al contingut

investigació DE LA UNIVERSITAT DE CALIFÒRNIA

Revelades argúcies del 'lobby' del sucre per ocultar el dany a la salut

Durant anys va influir en les polítiques públiques de salut i investigació dels EUA

Els autors de l'estudi denuncien tàctiques similars a les de les tabaqueres

IDOYA NOAINi
NOVA YORK

El 2007 la dentista Cristin Kearns es va quedar escandalitzada quan, en una conferència professional que havia d'educar sobre la relació entre malalties de les genives i diabetis, va escoltar suposats experts en salut dental tant del sector privat com del Govern obviar els efectes nocius del sucre. Va sortir d'aquella reunió a Seattle disposada a investigar i la seva determinació ha ajudat a desvelar les argúcies i els estratagemes de la indústria del sucre als Estats Units entre els anys 60 i 70, tàctiques que s'han comparat a les que va usar la indústria del tabac i que van aconseguir afectar polítiques de salut pública i recerca.

Com les tabaqueres, per exemple, la indústria del sucre va ser conscient dels riscos que el seu producte implicava per a la salut però els va ocultar. En concret, i segons alguns dels 319 documents que Kearns va localitzar a la Universitat d'Illinois (1.500 pàgines de cartes, actes i informes), el 1962 l'Associació Sucrera ja reconeixia en memoràndums interns els vincles del sucre i malalties cròniques, encara que segueixi negant-los públicament actualment.

La investigació de Kearnes, Stanton Glantz i Laura Smith també ha tret a la llum la influència que la indústria va tenir a Washington a l'hora de determinar polítiques de recerca i recomanacions sobre salut pública referides al consum de sucre. Els EUA, per exemple, van posar a finals dels anys 60 en marxa el Programa Nacional de Càries, que es va marcar com a meta eradicar aquest problema a finals de la dècada següent. Quan es va crear un comitè que havia de marcar directrius d'investigació, nou dels seus 11 membres prestaven també els seus serveis a la Fundació Internacional de Recerca Sucrera, el braç científic de la indústria privada.

POLÍTICA AL DICTAT / Amb aquesta coincidència no estranya que gairebé el 80% de les recomanacions que feia el sector privat fossin adoptades pel comitè governamental (la meitat d'elles replicades gairebé literalment) o que quedessin fora investigacions potencialment perjudicials per a la indústria mentre es perseguien les que el sector privat afavoria. El Govern, per exemple, va recolzar la recerca d'una vacuna contra les càries o projectes destinats a produir enzims que ajudessin a trencar la placa dental. Es van potenciar investigacions en l'ús de fluor i productes per segellar però mai es va arribar a suggerir una actuació que que avui molts científics consideren bàsica: reduir la quantitat de sucre en la dieta.

«La comunitat de dentistes sempre ha sabut que per prevenir el deteriorament dental s'ha de restringir la ingesta de sucre i decep comprovar que les polítiques que debatim avui ja podrien haver-se abordat fa més de 40 anys», va explicar Kearns en el comunicat que va acompanyar la publicació de la seva investigació dimarts a PLOS Medicine (ja havia publicat prèviament un article de denúncia el 2012 a la revista progressista Mother Jones).

PROTEGIR BENEFICIS / La indústria, per la seva part, ha intentat defensar-se dient que la documentació és antiga. Kearns i els seus col·legues han reconegut que només han obert una «estreta finestra» al passat però, com ha recordat Glantz, les seves conclusions són «un toc d'atenció perquè els càrrecs governamentals encarregats de protegir la salut pública entenguin que la indústria sucrera, com la del tabac, busca protegir beneficis abans que la salut pública». Així mateix, segons  Smith, és un recordatori «del que pot passar si no vetllem per mantenir la integritat científica».

Temes: Sucre

0 Comentaris