L'altruisme singular dels petits empresaris

Pintar un cobert, tancar un prat perquè no s'escapin les cabres i les ovelles o construir una escala amb troncs asimètrics per salvar còmodament, a peu, el desnivell entre dos camps veïns són feines a les quals una sola persona necessita dedicar-hi uns quants dies. No obstant, la primavera passada, en tot just tres hores, mig centenar d'empleats de Novartis les van enllestir totes tres. Ho van fer a la finca del Montseny on La Tabella Fundació Viver Bell-lloch integra persones amb diferents discapacitats a través de projectes com el de l'explotació agrícola i ramadera, i en què els treballadors de Novartis van aportar el seu gra de sorra. Ho van fer, a més, en un ambient distès i lúdic que també a ells els va servir per relacionar-se amb gent d'altres departaments de l'empresa. Era el Dia de la Solidaritat de Novartis, una iniciativa que des del 1996 incita els col·laboradors de la farmacèutica a participar, un dia a l'any, en l'aportació d'alguna acció d'ajuda a col·lectius en situació de vulnerabilitat. Més de 19.000 persones van fer alguna cosa per algú aquell mateix dia de primavera, simultàniament, a 55 països.

El valor de sumar tantes petites accions orquestrades per una multinacional és molt lloable, però no pas més que les petites iniciatives que diàriament també injecten solidaritat als més desafavorits, des de senzills comerços o despatxos de petits empresaris, cooperatives o autònoms que, malgrat moure menors marges financers, són fidels a una missió social. Drakks.com va néixer així. Va ser engendrada ja des d'una motivació social, inspirant-se en el model d'entitat corporativa que inclou l'impacte positiu en la societat i el medi ambient com a objectius definits jurídicament. És una fórmula que fusiona negoci i acció solidària i que ja està legislada en 28 estats dels EUA. I dins d'aquesta categoria, hi ha firmes que practiquen l'anomenat comerç basat en una causa. Es compren i venen béns amb el propòsit complementari de recolzar una causa benèfica.

Samarretes amb RSC

El negoci de Drakks és tan simple com vendre samarretes per córrer. Canvia el món per menys de 20 euros, afirma l'eslògan d'aquesta botiga online, bona part dels beneficis de la qual «reverteix en causes i projectes solidaris», explica el seu fundador, David Soler. «No som una oenagé, ni una empresa sense ànim de lucre. Som una empresa de capital privat que treballa per donar valor a les causes al mateix nivell que als accionistes. Ja tenim acords amb l'Associació Espanyola contra el Càncer a Catalunya, amb la Protectora d'Animals de Mataró i, de moment, amb sis organitzacions més», diu.  A la seva pàgina web descriuen causes i propòsits i com canalitzen la seva ajuda econòmica. Als runners, addicionats o semiprofessionals, que cada vegada compten amb més carreres solidàries que recullen fons per una causa, se'ls suma la proposta de David Soler.

Eradicar la pobresa extrema i la fam, aconseguir l'ensenyament primari universal, promoure la igualtat de gènere i l'autonomia de la dona i reduir la mortalitat infantil són els quatre primers objectius del llibre de ruta solidari de Drakks.com. Qualsevol causa social, mèdica, mediambiental o vinculada al desenvolupament a favor de les persones pot sortir a córrer qualsevol dia, i en qualsevol lloc, amb una de les samarretes que dissenya i comercialitza la firma que ha posat en marxa David Soler, amb un soci i col·laboradors que creuen també en la divisió dels beneficis com a recurs per encarrilar més bé realitats difícils del nostre voltant o de qualsevol part del món.

«En un panorama com l'actual, amb tanta corrupció i mala gestió política i dels recursos, si la responsabilitat social corporativa (RSC) es generalitzés, seria una manera de començar a arreglar les coses. És un petit gra de sorra, però de gra en gra es fa el desert». És l'opinió de Núria Vallano, presidenta de Koinós, una cooperativa de traductors i intèrprets amb gairebé 15 anys d'història, sis membres i un centenar de col·laboradors (www.koinosbcn.com). El seu punt de partida també abraça la vulnerabilitat aliena. «Oferim els nostres serveis per facilitar la comunicació, de manera gratuïta, quan les oenagés, cooperatives o qualsevol grup dins de l'economia social i solidària no compten amb els mitjans per poder pagar-nos», explica Núria Vallano.

Quan aquests beneficiaris de l'altruisme de Koinós sí que tenen pressupost per pagar els seus serveis, són fidels clients dels professionals d'aquesta cooperativa, que aprofita sinergies d'altres, com la dels advocats Euroconsell Economic Legal (www.euroconsell.eu). Entre els clients de Koinós es troben Justícia i Pau, Setem i Sodepau. «Sempre compten amb nosaltres, i nosaltres, gràcies als seus projectes solidaris, sentim que col·laborem per aconseguir un món millor», expressa Vallano.

«Amb les oenagés no hi ha cap conveni firmat. Els nostres pactes són verbals i basats en la bona fe de les dues parts. Hi ha un acord no firmat pel qual, quan ells tenen pressupost, ens paguen a preu de mercat, i quan tenen pocs o gens de diners ens adaptem a les seves necessitats», aclareix la presidenta de Koinós, un terme grec que significa servei a la comunitat.

 

Cosir un bon futur

«Estem convençudes que tota empresa, i en particular la nostra, pot portar a terme la seva activitat de mercat incorporant finalitats socials en la seva estratègia, que no solament no impedeixen aconseguir els objectius de benefici, sinó que, així, n'aporta molts altres», diu Mireia Rosàs. Ella encapçala el projecte Rosas Crafts, que acosta el món de les labors de la mà de tallers i activitats culturals per a totes les edats. En aquest projecte porten a terme la formació en l'ofici de cosidores, durant sis mesos, de dones amb un alt grau de vulnerabilitat. «Unes professores professionals de la constura els imparteixen quatre hores setmanals de classe, fins a completar les 150 hores», detalla Angela Bardají, membre de l'equip de Rosas Crafts. «La Fundació Surt (en col·laboració amb els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona) ens selecciona les candidates a seguir el curs, que el mes de gener passat van iniciar deu dones», afegeix Bardají.

Una vegada acabat el curs, el projecte continua al taller de confecció que, pensant en les dones beneficiades amb la formació, Rosas Crafts va crear per poder ocupar-les i que poguessin portar a la pràctica, amb un treball útil, tot el que havien après. «Al taller, les dones reparen la roba de tot aquell que vulgui portar-los peces per arreglar. També realitzen treballs de petita confecció i, per iniciativa d'algunes de les participants, «fan vestits de casament gitano», declara Bardají. «L'enfocament solidari de Rosas Crafts és inherent en el projecte empresarial des del seu inici», diu Mireia Rosàs. «El nostre repte és aconseguir que el propi taller de costura, com a empresa de reinserció, ja cobreixi en un any els seus costos directes. El benefici personal d'actuar amb solidaritat dins de la nostra empresa no és quantificable perquè està en un nivell molt superior», assenyala Rosàs. «Ara, una de les nostres necessitats és aconseguir l'interès d'empreses de confecció que vulguin col·laborar amb les dones del nostre taller social, donant-los feines de confecció o manipulació de matèria tèxtil. Però també ens impliquem amb les dones promovent entre elles l'emprenedoria», conclou Bardají, per qui «comprovar que cada un de nosaltres tenim a la mà la possibilitat de millorar, encara que sigui poc, la vida d’altres persones menys afortunades, és el més satisfactori», conclou Ángela Bardají.

També pensant en els més desafavorits o necessitats d’una ajuda temporal, al número  51 de la rambla de Fabra i Puig, al barri barceloní de Sant Andreu, va aixecar la persiana el mes de desembre passat un nou negoci: La Vermuteria de Sant Andreu. És un bar que ha tornat la vida a un local buit per fer de les tapes i el vermut una excusa per crear sinergies entre les persones i entre entitats del barri. Ja des del seu naixement, el negoci reserva el 0,7% dels seus guanys, recollits cada sis mesos, per entregar aquests diners a una oenagé o institució de Sant Andreu que ho nocessiti per portar a terme accions de millora social. «El nostre bar és del barri. El paleta i el pintor que ens van ajudar a deixar-lo com volíem són gent del barri», diu el soci i cofundador del projecte de La Vermuteria de Sant Andreu, Xavi Latres. «A més, tots els productes que podem són de proveïdors del barri, i també en el barri volem que reverteixi una part dels nostres guanys, una contribució que esperem, amb el temps, anar augmentant», precisa Latres.

La fundació privada Trinijove serà la primera a beneficiar-se d’aquesta mirada altruista dels emprenedors de la vermuteria, que també vol ser un punt neuràlgic per donar a conèixer les activitats culturals del barri. «I tenim també pensat de portar a terme campanyes puntuals per donar a conèixer la labor de les entitats que treballen per la millora social al barri», explica Xavi Latres. Des de Trinijove es desenvolupen programes d’acompanyament cultural, formació i inserció laboral per a joves que corren risc de marginació social.

Buzón Solidario

«Que millori la qualitat de vida de les persones beneficiàries de la nostra ajuda econòmica» –tal com expressa Eduard Quintana– és també l’objectiu de cada projecte solidari de Traycco, l’empresa de bustiada que Quintana va crear el 1987. Amb 18 anys, va reptar el seu pare per plantar la universitat si era capaç d’obrir-se camí treballant, per iniciativa pròpia. I ho va fer. Avui la seva empresa és líder en evolucionats sistemes de repartiment publicitari a domicili. Avui reparteixen una mitjana que supera els 300 fullets a l’any.

L’èxit de Traycco, fruit de la constància, la tenacitat i l’esforç de l’equip que lidera Eduard Quintana, reporta guanys econòmics, una part dels quals van a parar a una causa solidària. La seva passió per viatjar i conèixer els autòctons de cada lloc va posar Quintana en contacte amb dures realitats de països no avançats. I en l’àmbit més local d’aquestes nacions és on ha volgut sembrar la seva porció solidària.

Buzón Solidario és el nom de la divisió de Traycco per a la qual cada any Eduard Quintana reserva una partida pressupostària (www.buzonsolidario.com). Són projectes en què l’empresari s’implica personalment i emocionalment. Gestors locals i suport des de Barcelona és la dinàmica de col·laboració. Al Perú, ho fan a través d’un orfenat situat a la regió peruana de Cuzco. La Casa del Río acull una desena de nens i nenes menors de 17 anys que no tenien llar. Des del 2012, Traycco atén les seves necessitats materials, educatives, afectives i espirituals procurant-los un ambient familiar, acompanyant la gestió local de l’oenagé Amantaní, que va ser fundada per dues germanes catalanes que van aterrar a Cuzco fa més de 30 anys.

«Des de Barcelona, s’aporten a aquesta llar 24.000 euros. «Vaig acceptar el projecte amb la condició de poder implicar-me emocionalment amb les criatures», explica Eduard Quintana. «Vaig començar conversant amb ells 20 minuts setmanalment, i ara, un dia els entretinc jugant amb una perruca o els ensenyo a ballar una cançó», detalla. Els equips multimèdia instal·lats a La Casa del Río ho fan possible.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Analitzar el repartiment de la riquesa en el món i el seu impacte en la pobresa, amb estadístiques per contextualitzar i justificar camins per a un equilibri més gran i més just de la Humanitat, va ser el treball de Julieta Goldstein a París, on va treballar per a l’Organització de Comerç i Desenvolupament Econòmic (OCDE), «una espècie d’ONU econòmica», defineix aquesta autònoma, economista especialitzada a ajudar les empreses a detectar i corregir tot allò que no les fa productives ni econòmicament sostenibles. Goldstein va deixar la seva feina en una gran asseguradora per posar en marxa Enlaza.org, l’ajuda empresarial per ser més eficients amb àgils eines de millora de negocis.

Convençuda del valor de cada aportació individual per millorar el món, Julieta Goldstein va emprendre el seu camí com a autònoma amb el propòsit de partida de dedicar el 20% de la seva jornada laboral a ajudar oenagés, i de manera altruista.