Les Mares de la Plaça de Sant Jaume

Emulant les Madres de Plaza de Mayo argentines, un grup de dones i homes han començat a concentrar-se un diumenge al mes a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per protestar per l'arxivament de la majoria dels processos judicials que van ser oberts arran dels centenars de denúncies presentades per casos de nens robats. Marisol, Pilar, Alfonsa, Francisco es barregen entre la vintena de persones que ahir, sota la pluja, es van plantar per segona vegada davant el Palau de la Generalitat. Pretenen llançar un clar missatge: «Volem que s'investigui fins al final, que es reobrin els casos. Saber on són els nostres fills, els nostres germans, per què els van vendre», afirma Pilar, que va viatjar des de Saragossa per participar en la trobada. Des de fa anys busca el seu fill, que, segons ella, va néixer viu. Al cap d'unes hores, li van dir que havia mort. Ella és una de les autodenominades Mares de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Darrere seu no hi ha cap organització.

Pilar Aznar explica d'una tirada una història que va començar el 16 de gener de 1976, quan va donar a llum a Saragossa. «Al meu marit li van ensenyar un nadó que estava congelat. No podia ser de cap manera el meu fill. Quan vaig començar a moure papers i a investigar, vaig descobrir que el nínxol on suposadament el van enterrar estava buit. Em van comentar que les restes eren a la fossa comuna. ¿On és el meu fill?». Darrere seu hi ha una pancarta que diu: «Nadons robats. Delictes sense justícia». Una altra, firmada per «les famílies de nadons robats», subratlla: «Volem justícia gratuïta».

Falta de proves

Molts dels processos judicials oberts per nadons robats no han arribat a bon port. O no han passat de la fiscalia, on s'ha investigat sense èxit, o als jutjats s'han arxivat davant la falta de proves concloents o per raons jurídiques. «És molt difícil investigar aquests fets perquè ha passat molt temps», explica a aquest diari un fiscal que s'ha encarregat d'investigar assumptes d'aquestes característiques. En alguns casos no s'ha pogut fer la prova d'ADN davant la falta de restes humanes de qualitat i en altres no s'han pogut ni recollir mostres perquè estan en fosses comunes. També hi ha hagut resultats de test positius. És a dir, el menor enterrat era el fill de la denunciant. Els investigadors, a més a més, tenen serioses dificultats per trobar proves. Per exemple, historials clínics que no apareixen o que han estat destruïts. A la fiscalia de Barcelona només hi queden una dotzena del més d'un centenar de denúncies que hi van arribar. Als jutjats de la província, hi ha vuit o 10 processos que encara estan en marxa. A la resta d'Espanya, la situació és similar.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

«No es pot oblidar que hi ha hagut nadons robats. Això no pot quedar així. A mi no em robaran la dignitat. Lluitaré fins al final», afirma Alfonsa Reinoso, que l'any passat va denunciar que li havien sostret la seva filla per donar-la en adopció. El jutge va arxivar el procés i s'està pendent del recurs.

Francisco Rocagull es va traslladar a Barcelona des de València. Busca la seva germana bessona, que va néixer el 1961. Al cap d'uns quants mesos del part, la nena es va posar malalta, la van portar a l'hospital i els metges van dir a la seva mare que havia mort. Les dates del llibre de família i dels certificats no quadren. Ningú dóna respostes. En la seva recerca, aquest home es va topar amb una sorpresa. «La policia em va dir que tenien un certificat de defunció en què constava que jo també estava mort. Potser qui realment havia de ser robat sóc jo», sosté. El seu procés s'ha arxivat. «Aniré fins al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg», assegura. Marisol Guerrero, de Barcelona, que busca el seu germà Marcelo, sentencia: «Estem disposats a arribar on sigui. Volem respostes».