L¿ESTAT DEL BENESTAR
O les famílies, o les autopistes
Càritas diu que el rescat de les llars sense ingressos costaria el 50% del de les carreteres
Els informes de Càritas i FOESSA que es van conèixer ahir reforcen una mica més una constatació desagradable: el discurs que la recuperació econòmica ha començat se sustenta en unes dosis de fe o autoengany sense precedents. La situació és preocupant, assenyala Càritas, que qüestiona les polítiques d'austeritat preses pels estats, en alguns casos, obligats per la Unió Europea (UE), com Grècia, Xipre i Portugal.
Càritas esbossa diferents alternatives en l'ús del diner públic que casen perfectament amb el discurs crític amb la política d'austeritat. En el transcurs de la presentació de l'informe de FOESSA ho va deixar clar el coordinador de l'equip d'estudis de Càritas Espanya, Francisco Lorenzo, que va recórrer a un cas que està d'actualitat i crema considerablement la població: el del rescat de les autopistes radials de Madrid que no han resultat rendibles i que en aquests moments estan a un pas de la fallida.
Lorenzo va afirmar que gastant uns 2.600 milions d'euros es podria acabar amb la pobresa severa i rescatar les 700.000 famílies espanyoles sense ingressos (estrictament, 500.000 perquè la resta cobra rendes mínimes), mitjançant un «salari social», informa Europa Press.
És una mica més de la meitat, ja que el rescat de les autopistes se xifra en uns 4.000 milions d'euros, però la comparació resumeix la sensació de no poca ciutadania els últims anys. Va passar, clarament, amb el rescat bancari amb recursos públics.
Efectes perniciosos
Un rescat, el bancari, que és esmentat a l'informe de Càritas Europa presentat a Atenes. El text indica que no és sostenible fer responsables els contribuents dels deutes dels bancs. A Atenes, el secretari general de Càritas Europa, Jorge Nuño, va instar els governs europeus a anteposar els criteris socials als econòmics i invertir més contra la crisi. «Tenim l'esperança que la gent pugui estar al centre de les decisions polítiques», va proclamar Nuño, segons informa l'agència de notícies Efe.
El responsable de Càritas Europa va atacar les polítiques d'austeritat i va destacar els efectes perniciosos que ha tingut: «Han fallat a l'hora de solucionar els problemes i generar creixement», va assegurar. Entre els peatges que s'han vist obligats a pagar els ciutadans dels països de la Unió Europea en pitjor situació, l'informe destaca que l'austeritat no ha millorat la vida de les persones i ha causat perjudicis rellevants i concrets, com per exemple la pèrdua d'accés als serveis socials i a la sanitat.
Entre les conclusions del document figura la denúncia d'una paradoxa considerable: mai abans s'havia fiscalitzat tant l'actuació dels governs dels diferents estats membres, però, en canvi, s'ha relaxat totalment el control de les polítiques socials que s'exerceixen. Per això Càritas els reclama que prenguin mesures per defensar l'Estat del benestar.
L'informe presentat a Atenes inclou un apartat en què defineix l'efecte de la presa del poder a Grècia per part de la troica, a l'instaurar polítiques d'austeritat sense precedents al país. L'entitat sosté que aquella actuació suposa una violació dels drets fonamentals i que la troica és en realitat un parlament paral·lel, «un altre cos legislatiu».
Grècia, que es va convertir en emblema de país intervingut, no veu prosperar els fruits d'aquella operació. L'informe de Càritas resumeix la situació: «La medicina que havia de curar la malaltia està matant el pacient».
