Anar al contingut

ASSISTÈNCIA ALTRUISTA

La divisió dels germans Barraquer

Els oftalmòlegs Elena i Rafael Ignacio Barraquer discrepen per les expedicions per operar cataractes a l'Àfrica

Els germans constitueixen fundacions separades: una dedicada a l'altruisme i una altra a la investigació i docència

Àngels Gallardo / Barcelona

zentauroepp28181360 barraquer170928184122

periodico

La mort del professor Joaquín Barraquer, l’agost del 2016, fill d’Ignacio, fundador del Centre Oftalmològic Barraquer inaugurat el 1941 a Barcelona, ha destapat la profunda distància que hi ha entre el concepte assistencial que defensen els seus dos fills, Elena i Rafael Ignacio Barraquer Compte, actual director de la clínica oftalmològica i president del patronat de la Fundació Barraquer. Tots dos exerceixen d’oftalmòlegs i cirurgians al centre mèdic del carrer de Muntaner.

Les seves discrepàncies van emergir en el moment en què es va haver d’actualitzar l’activitat i el finançament de la fundació, un organisme creat el 2004, quan Elena Barraquer es va instal·lar a Barcelona després de 25 anys d’absència, que ha aconseguit rellevància gràcies a l’afany de l’oftalmòloga a promoure i executar expedicions quirúrgiques a països africans, dedicades a operar de cataractes poblacions amb pocs o cap recurs sanitari.

La quantitat d’expedicions realitzades –una desena de viatges cada any–, en què es desplacen quiròfans i personal mèdic, distingeix aquesta fundació entre les múltiples organitzacions altruistes que també van a l’Àfrica per resoldre gratuïtament les cataractes dels seus ciutadans. Cada any, els equips quirúrgics de Barraquer eliminen la boira del cristal·lí a gairebé un miler de pacients.

«Patir cataractes a l’Àfrica equival a quedar-se cec –explica Elena Barraquer–. De forma immediata, d’un dia per l’altre, millorem la vida de la persona operada i la de tota la família que en depèn. Indirectament, millorem fins i tot l’economia d’aquests països. Sempre he pensat que aquesta és la feina més important que pot fer una fundació altruista».

Rafael Ignacio Barraquer, no obstant, entén que la fundació, sostinguda amb donacions de grans i petits mecenes més algun suport econòmic de la clínica, ha de reorientar el seu destí, reduir a nivells simbòlics les expedicions a l’Àfrica i centrar-se en qüestions com la investigació oftalmològica –branca que la marca Barraquer gairebé no ha desenvolupat–, la docència, que ampliarà a través de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la promoció del Banc d’Ulls.

El dia que l’actual director del prestigiós centre oftalmològic va exposar la decisió d’orientar la fundació que porta el seu cognom cap al reforç d’aquests objectius, en una reu­nió del juny passat, la seva germana Elena va anunciar que abandonava la fundació familiar.

«Jo no estic d’acord que la fundació s’orienti cap a àrees en què Barraquer a penes ha tingut recorregut o en què gairebé parteix de zero –rei­tera la doctora Barraquer–. Amb el que més podem ajudar els altres és anant a operar de cataractes a països on aquestes intervencions canvien la vida de poblacions senceres». Conseqüent amb la seva idea, Elena ha decidit «bifurcar» la seva acció altruista i a partir d’ara caminar en solitari.

Dimarts, l’oftalmòloga presentarà la Fundació Elena Barraquer, acompanyada, segons han anunciat, per l’escriptor Mario Vargas Llosa, la dissenyadora Purificación García i el president de Mango, Isak Andic, entre altres destacats suports. A l’octubre reiniciarà les expedicions portant els seus quiròfans a Kenya, el setè país africà on el seu equip operarà aquest any. Per al 2018, ja ha compromès una altra desena de viatges. El Senegal, Guinea, el Níger, Moçambic, Angola, Ruanda, Ghana i Cap Verd seran alguns dels seus destins. La nova fundació es nodrirà de donacions, i entre els seus objectius figura la idea de facilitar equips quirúrgics i formació a cirurgians disposats a anar a l’Àfrica.

El suport del pare

Aquesta separació no hauria passat si el Professor, com tothom denomina Joaquín Barraquer, seguís amb vida, sosté la seva filla. «El meu pare sempre em va recolzar en la idea d’anar a operar a l’Àfrica, i ho seguiria fent si estigués amb nos­altres. Em deixava carta blanca perquè fes el que em proposés –assegura Elena Barraquer–. Ell mai em va dir que reduís les meves expedicions. El seu concepte altruista coin­cidia amb el meu».

Els Barraquer sempre han mantingut dues línies d’accés als seus serveis oftalmològics. Quan l’avi Ignacio va deixar l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, on va exercir fins al 1940, per fundar el centre mèdic ja va deixar constància de la seva concepció de la medicina: que ningú deixés de rebre assistència per no poder pagar-la. 

0 Comentaris
cargando