El Vall d'Hebron posarà fi al "barraquisme hospitalari" amb un modern campus sanitari

L’ampli recinte que acull els tres hospitals de la Vall d’Hebron de Barce-lona (general, traumatològic i maternoinfantil), –«l’últim bastió sanitari del franquisme a Catalunya», en definició d’un cap de servei del centre– serà objecte d’una profunda transformació que implicarà l’enderrocament de diversos edificis obsolets o no utilitzats, com és el de l’antiga bugaderia, i la construcció, entre altres obres, d’un bloc destinat a recerca biomèdica que substituirà els espais dispersos que ara acullen aquesta funció, entre ells una vella construcció afectada per aluminosi. També està previst aixecar una àrea unificada de consultes externes generals, de 30.000 metres quadrats, que permetrà prescindir dels diversos barracons prefabricats que ara allotgen aquesta assistència.

L’ambiciós pla, una antiga reivindicació de molts dels 9.000 professionals que exerceixen a la Vall d’Hebron, va ser presentat ahir pel conseller de Salut, Antoni Comín, i pel vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, que van insistir en la viabilitat econòmica d’una transformació que s’executarà entre el 2017 i el 2022, i que tindrà un pressupost de 122 milions d’euros que serà assumit en part per fons Feder de la Comissió Europea (entre ells, 15 milions per a l’edifici del Vall d’Hebron Institut de Recerca VHIR). «És un projecte que, per l’impacte arquitectònic i el benefici assistencial que proporcionarà, resulta gegant, però que no ho és des del punt de vis-

ta pressupostari –va assegurar Comín–. Està traçat amb realisme financer. No volem comprometre’ns a res que no tingui garanties absolutes de poder-se complir».

Un dels eixos transformadors d’aquesta iniciativa, el que possiblement donarà més visibilitat pública al pla, l’aportarà l’espai d’arbrat interior del recinte, que ara ubica l’edifici de l’escola d’infermeria. La zona es convertirà en un enorme Parc de Salut, de 131.000 metres quadrats, que canalitzarà el pas de persones i vehicles connectant els barris de Sant Genís i Montbau, una vegada siguin enderrocades les tanques que enquadren l’espai hospitalari. Aquests canvis, que s’han de completar el 2022, suposaran una inversió de 20 milions d’euros.

En paral·lel, desapareixerà la infinitat d’edificis que, a manera de puntuals pedaços per cobrir eventuals necessitats, han anat omplint l’antiga Ciutat Sanitària fins a convertir-la en el que el conseller Comín va definir com «un exemple de barraquisme hospitalari». «Enderrocarem l’antiga escola d’infermeria i tots els tallers i edificis que han fet del recinte de la Vall d’Hebron una mostra d’incoherència urbanística –va dir el conseller.

Aquest Parc de Salut formarà part d’un espai públic obert, un àmbit d’assistència sanitària i investigació dotat d’edificis moderns a l’altura de l’excel·lència que caracteritza l’hospital».

COBRIR LA RONDA DE DALT

L’obra de més envergadura entre les previstes serà el citat bloc de consultes externes generals, dotat de 210 consultoris, 90 gabinets i 120 places d’hospital de dia, amb un cost d’inversió de 60 milions d’euros que assumirà completament la Conselleria de Salut. La seva execució, prevista entre el 2018 i el 2021, està pendent que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona arribin a un acord sobre algun dels espais que podrien acollir aquesta important assistència. El lloc més idoni, segons els responsables de Salut, és una àrea ara lliure situada davant de l’hospital, travessant la Ronda de Dalt. Aquesta elecció, que depèn absolutament del municipi, segons va insistir Comín, implicaria cobrir un tram d’aquesta via de trànsit i traçar un pas que enllacés amb la resta del recinte sanitari.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

La renovació total del servei d’urgències de l’hospital de Traumatologia, a la teulada del qual s’ubicarà el futur heliport de la Vall d’Hebron, i la construcció d’una moderna zona de consultes externes al Maternoinfantil, ja en marxa, completaran la transformació projectada, a la qual se sumaran plans interns per millorar la funcionalitat dels tres hospitals. Aquest apartat, per al qual s’ha previst un pressupost de 27 milions d’euros, queda obert, d’intervenció permanent.

Comín va sintetitzar la necessitat d’emprendre aquesta gran transformació citant el «contrast» que, va dir, hi ha entre l’alta qualificació dels especialistes i investigadors que exerceixen a la Vall d’Hebron i els espais físics en què ara treballen. «No es pot seguir així», va assenyalar el conseller. «La Vall d’Hebron –va dir– és el principal hospital de Catalunya des del punt de vista assistencial i de recerca, però qualsevol petit centre comarcal té unes consultes externes molt més actualitzades i funcionals que les d’aquí, per posar-ne un exemple. És una qüestió de coherència».