Dejuni en campanya pels "presos polítics"

Les seccions d'ANC i Òmnium de Cornellà han organitzat un dejuni del 10 de novembre al 20 de desembre per la "llibertat dels presos polítics"

anc

anc / JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts

El rellotge de la parròquia de Santa Maria de Cornellà toca les vuit del vespre. En una de les sales del pis inferior alcen els seus gots de plàstic quatre persones, que brinden per la ràpida llibertat dels exconsellers i els Jordis. Buiden el vas d'un trago i deixen dues gotes simbòliques que vessen a la coroneta del company de la seva dreta.

Per a la Maria i en Pere, l'aigua ha sigut l'únic que han ingerit en les últimes 48 hores, en Jordi en fa 24 i l'Oriol s'hi suma aquesta nit. De moment ja han sigut 23 les persones que han passat per aquest ritual des que, el 10 de novembre, les seccions de Cornellà de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van començar aquest dejuni col·lectiu per “la llibertat dels presos polítics”. El seu objectiu és allargar el procés fins al 20 de desembre, un dia abans de les eleccions autonòmiques.

Després d'escurar els seus vasos, unes 60 persones acompanyen amb aplaudiments el gest. Molts són familiars o amics, altres simplement simpatitzants amb la causa que defensen els dejunadors i que hi van periòdicament per donar-los el seu suport. Predominen les edats avançades, encara que per la sala corren un parell de nens que acompanyen les seves mares. Els caps de setmana, expliquen els habituals, ve més gent jove.

De les parets d'aquest santuari de dejuni provisional penja la ja famosa pancarta dels presos, els logos dels Jordis que s'han fet habituals entre els cercles independentistes i el retrat de l'ara conseller de Salut cessat, Toni Comín, especialment estimat en aquest racó de la parròquia.

També decoren les parets pamflets informatius de les diferents activitats que es faran o que s'han fet al llarg del dejuni. Campionats d'escacs o parxísassajos de la coral de l'Orfeó Catalònia de Cornellà, cinefòrums… “La setmana passada vam organitzar una xerrada sobre art romànic català. Va ser a l'única que ha assistit el mossèn, com a mer oient. Ell ens ha cedit amablement el local, però no s'hi vol involucrar per mantenir la neutralitat de l'església”, explica Jordi Pinyol, un dels dos primers dejunadors i que s'està plantejant repetir. “És molt enriquidor, vaig sortir amb una lucidesa física i mental que no havia experimentat mai abans”, explica extasiat.

Pinyol llueix un jersei de ‘Fam de llibertat’, una organització formada per alguns deixebles del religiós Lluís Maria Xirinacs, un personatge històric de l'independentisme durant la transició, que va fer de la vaga de fam una de les seves eines de reivindicació política. “Això és només un dejuni. No volem més màrtirs”, explica Alfons, metge jubilat que, juntament amb quatre voluntaris més, també metges, fa torns per vigilar la salut dels dejunadors. Per no incórrer en riscos per a la salut, el temps màxim que se'ls permet participar és d'una setmana, i el mínim, per compromís, de dos dies.

El 'merchandising'

El jersei de ‘Fam de llibertat’ es ven a 15 euros per col·laborar tant amb les despeses de manteniment del local, com per als encausats que tenen a Cornellà per fer propaganda al carrer a favor del referèndum de l'1 d'octubre. Les donacions, tant per a una cosa com per a l'altra, es dipositen en dues urnes de les que es van utilitzar aquell diumenge de votacions. Altres mètodes de finançament són, per exemple, el taller de bufandes grogues que abans de les vuit estaven realitzant. Unes trenta persones, algunes amb més destresa que altres, s'havien ajuntat abans per fer-ne unes quantes de ganxet i després vendre-les.

L'activitat d'avui després del brindis de l'aigua és la visita de l'encara diputat i membre de la Mesa del Parlament Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot. No és el primer polític que els visita, ja que el diputat al Congrés d'ERC Joan Tardà o el candidat per Barcelona de Junts per Catalunya Ferran Mascarell ja han passat pel pis inferior de la parròquia.

Nuet diu que no vol entrar en política, conscient que les seves opinions no independentistes no compten amb gaires adeptes a la sala. “Només he vingut a solidaritzar-me”, afirma. Se centra en l'àmbit antirepressiu i explica la querella de la fiscalia que afecta els Jordis i el que per a aquesta sala encara és el Goven legítim, davant un públic atent que el va interrompent per fer-li preguntes sobre més detalls. Acaben parlant de tot, d'Europa, del model econòmic i de quin serà l'escenari que s'obrirà després de les eleccions del 21 de desembre.

Notícies relacionades

Finalitza la xerrada poc més de dos quarts de deu de la nit i els assistents s'acomiaden, deixant al pis inferior de la parròquia de Santa María únicament els dos dejunadors. Al pis de dalt dorm aquesta nit una família d'origen pakistanès, que avui ha sigut desnonada. La dona i els dos fills de l'Oriol s'acomiaden d'ell, igual que la nòvia canadenca d'en Jordi. Es queden tots dos sols, pensant en què els ha portat a unir-se a aquest dejuni.

“Viure una experiència. Amb totes les distàncies, crec que em pot ajudar a estar més a prop dels presos”, explica en Jordi, argumentant des d'una perspectiva més espiritual. “Per a mi això és una cosa més comunitària. Fer pinya amb la gent, donar un exemple als meus fills i reivindicar una cosa en la qual crec d'una manera diferent”, reflexiona l'Oriol. Tots dos són conscients que el més probable és que amb aquest dejuni no aconsegueixin treure els presos, però sí que creuen que poden fer reflexionar almenys uns quants sobre els motius pels quals estan fent aquest petit sacrifici.