Anar al contingut

Puigdemont deixa la independència als llimbs

El president suspèn 'sine die' la secessió en nom del diàleg davant la irritació de la CUP i l'estupor de l'independentisme

Xabi Barrena / Barcelona

Puigdemont proclama la República i proposa al Parlament que la suspengui. / Julio Carbó / DANNY CAMINAL / HANDOUT VÍDEO

El 6 d’octubre, però del 2006, una comissió teològica internacional reunida al Vaticà va sancionar que els llimbs no existien. Aquell lloc on  l’Església catòlica ubicava els nounats que morien abans de ser batejats era tan sols una hipòtesi teològica, mai una veritat de fe. Aliè als estira i arronses entre teòlegs, Carles Puigdemont ahir va enviar la nova república catalana als llimbs polítics al cap de vuit segons d’haver-la declarat. El president va fer acusament de recepció dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre i, com estipula la llei de referèndum, va mig declarar la independència catalana: «Assumeixo el mandat del poble que Catalunya es converteixi en un Estat independent en forma de república». Tot seguit va proposar «suspendre els efectes» d’aquesta secessió per facilitar que fructifiquin els esforços internacionals que s’estan portant a terme per aconseguir que hi hagi una mediació amb l’Estat espanyol.

«Constituïm la república catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social». Així diu la declaració d’independència firmada pels 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP. Tenint en compte la manifesta intenció de suspendre els seus efectes, en nom d’una eventual negociació, cal suposar que en les pròximes hores es realitzarà un ple en què es votarà la suspensió proposasda pel Govern. ¿Complicat? Sí.

‘We the people’ català 

Es tracta d’un moviment molt enfocat a la comunitat internacional. Primer de fermesa, amb la presentació d’un text, l’equivalent català del We the people nord-americà i, al mateix temps, una mostra de «responsabilitat i compromís», va apuntar Puigdemont. La veritat és que en l’intramurs català, la suspensió anunciada va caure com una galleda d’aigua freda. Una tensió independentista no resolta, dit d’una altra manera.

Puigdemont ha intentat satisfer els grans vectors que el pressionaven. D’una banda, la mobilització de dos milions de persones i els 900 ferits de l’1-O i, de l’altra, la petició de la comunitat europea de no tensar més la corda. Ahir mateix, abans del ple del Parlament, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va reclamar a Puigdemont que «no anunciés una decisió» que faci «impossible» el diàleg amb el Govern central. I fent gala de certa equidistància, va recordar que fa uns dies li demanava a Rajoy que busqués «una solució al problema sense l’ús de la força».

Cal sumar-hi, a més, que en l’etapa del procés que es va obrir l’1-O, a diferència de l’anterior, el pes de la CUP és més reduït. Ja no hi ha qüestions de confiança, ni tan sols pressupostos que pactar. L’aliança va finalitzar amb el referèndum. Això va permetre que als anticapitalistes se’ls fes partícips de l’estratègia tan sols una hora abans del ple. Es van veure moltes cares llargues entre els diputats de la CUP.

Enuig de la CUP

I van mostrar el seu desacord. Anna Gabriel, al faristol, i després Quim Arrufat en una roda de premsa van assenyalar que el que «tocava era proclamar la independència perquè aquest és l’únic instrument vàlid per negociar amb l’Estat d’igual a igual». El resultat de tot és que els anticapitalistes van anunciar que abandonen el Parlament «autonòmic» i només hi tornaran «quan es treballi per la república». Els anticapitalistes van donar un mes a Puigdemont perquè arribi a un acord amb l’Estat.

L’estratègia del president passa per tornar la pilota a la teulada de Mariano Rajoy. Fins avui, la patata calenta de l’increment de la tensió era a les seves mans si declarava la DUI. Ara és a la Moncloa si aplica l’article 155 fins i tot a sabent que, a la pràctica, no hi ha cap efecte derivat d’aquesta declaració independentista.

¿I quina va ser la reacció del Govern central? Comparada amb l’1-O, moderada. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va fer una declaració oficial per explicar que Rajoy estava mantenint contactes amb Pedro Sánchez i Albert Rivera i que aquest mateix matí se celebraria un Consell de Ministres extraordinari. A la tarda, el president del Govern compareixerà al Congrés a petició pròpia. En la seva mà hi ha revifar el procés, malgrat que la mateixa Sáenz de Santamaría ja va recordar a la part catalana «que la mediació no s’imposa».

Expectació internacional

A tot això, en el ple més mediàtic de la història (mai s’havia vist tal desplegament de mitjans internacionals), l’únic que va reaccionar al canvi de guió adoptat per Puigdemont va ser Miquel Iceta. El socialista va afirmar que no sabia si s’havia declarat o no la independència, encara que apostava per entendre que el president havia suspès una cosa que no havia sigut proclamada. Lluís Rabell va agrair la pausa introduïda a l’escenari català.

Inés Arrimadas i Xavier García Albiol van mantenir el primer duel de la pròxima campanya electoral. Tots dos es van postular com a portaveus d’aquesta majoria minoritària, o minoria majoritària, de catalans que van copar els carrers del centre de Barcelona diumenge. Tots dos van llegir el discurs que portaven escrit en previsió d’una declaració d’independència i no van introduir cap modificació. I tots dos van coincidir a assenyalar que l’independentisme, i el mateix Puigdemont, «havien despertat» el gegant adormit, va venir a dir, del catalanisme espanyolista o de l’espanyolisme catalanista. La independència és als llimbs i les eleccions, potser, en gestació.

0 Comentaris
cargando