Anar al contingut

ENTREVISTA

Josep Maria Castellà: "Aquesta llei no compleix els requisits de la Comissió de Venècia"

Membre des del 2004 de l'organisme consultiu del Consell d'Europa, Castellà rebutja que el Govern pugui emparar-se en el principi democràtic per convocar el referèndum

Laura Puig

zentauroepp39863729 josep maria castell para un tema de politica castella170901103305

periodico

Josep Maria Castellà, professor de Dret Constitucional de la UB, és membre per Espanya de la Comissió de Venècia des del 2004. Aquest òrgan consultiu del Consell d’Europa va néixer el 1990, després de la caiguda del mur de Berlín, amb el fi d’aconsellar sobre els processos democratitzadors dels estats d’Europa central i oriental, i avui dia vetlla pel respecte a la democràcia i a l’Estat de dret.

–¿El referèndum que planteja el Govern i la llei ad hoc compleixen les recomanacions de la comissió?
–La comissió demana sempre que els referèndums es facin d’acord amb l’ordenament jurídic i constitucional de l’Estat on se celebren i que respectin una sèrie de garanties perquè puguin expressar fidelment la voluntat popular. Per això es demana el consens entre partits, que la convocatòria es faci amb temps suficient, que la campanya garanteixi la igualtat d’oportunitats i que els funcionaris i mitjans de comunicació públics mantinguin una posició neutral. En el cas dels referèndums de secessió es recomanen majories àmplies per assegurar que els resultats obtenen una gran legitimitat. En vista de la proposta de llei de l’1-O, tal com està redactada ara, no sembla que quedin satisfets ni els requisits relacionats amb l’Estat de dret ni amb el principi democràtic. D’entrada, sorprèn que s’atribueixi a la llei –una llei ordinària– una posició de superioritat respecte a la Constitució i l’Estatut. 
 

–¿El Govern es pot emparar en el principi democràtic per justificar que aplicaran la llei encara que sigui suspesa pel Constitucional?
–En termes generals, s’entén que el principi democràtic opera en una democràcia constitucional. La democràcia no consisteix únicament a votar, sinó que es compleixin els requisits que permeten que el vot s’expressi amb totes les garanties, polítiques i jurídiques. Per aquest motiu, per aprovar una llei fa falta un debat parlamentari en el qual les minories puguin exercir els seus drets i, una vegada aprovada, hi ha un control del Tribunal Constitucional. Normalment, l’exercici de la democràcia es porta a terme a través d’eleccions periòdiques i, en casos excepcionals, utilitzant el referèndum. Però hi pot haver democràcia sense referèndum. Apel·lar al principi democràtic sense sotmetre’s a les normes vigents en un Estat de dret significa utilitzar un concepte revolucionari de democràcia que actua sense límits jurídics i basant-se en l’exercici brut del poder.

–L’Executiu català també ha esgrimit el dret d’excepció.
–Si el que es vol és aplicar al cas català la teoria de la remedial secession, o secessió justificada per greus violacions de drets humans o falta de garanties democràtiques, sembla molt forçat en un context d’un Estat de dret com és Espanya, membre de la UE i del Consell d’Europa, parangonable amb altres estats del seu entorn. Es pot discrepar d’actuacions concretes d’un govern determinat o advocar per una millora de la qualitat democràtica, però això no vol dir que l’Estat no sigui democràtic.

–Si, com és previsible, el Constitucional suspèn la llei i el Govern català, com ha anunciat, tira endavant el referèndum, ¿creu que tindrà algun tipus de reconeixement internacional?
–Si es produeix aquest supòsit, tant la ciutadania com les opinions públiques, els estats i les institucions internacionals es trobarien davant un cas flagrant de vulneració, per part de les autoritats que ho fessin, de l’ordenament constitucional d’un Estat de dret i dels estàndards democràtics europeus. Fins ara, això no ha passat en el context del nostre àmbit europeu i occidental. 

0 Comentaris
cargando