Foment considera la futura llei de referèndum un "cop d'Estat jurídic"

La comissió jurídica de la patronal catalana Foment del Treball considera que l'anunciada llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya no hauria d'arribar al Parlament i que en cap cas s'hauria d'aprovar perquè suposaria "un cop d'Estat jurídic contrari al dret intern i internacional".

En un document redactat aquest dijous, la comissió esmentada afirma que aquesta iniciativa legislativa "imposa una declaració unilateral d'independència exprés amb una simple majoria de vots" i suposa un "exercici d'enorme irresponsabilitat política de conseqüències impredictibles", segons un comunicat de l'organisme.

Així mateix conclou que el problema polític que planteja "la legítima reivindicació catalana del reconeixement de la seva singularitat dins de l'Estat espanyol" ha de trobar solució "per la via de la negociació i dins del respecte als principis de democràcia i legalitat".

La comissió jurídica de Foment entén que aquesta reivindicació hauria d'implicar una negociació "a què s'ha d'anar amb ofertes i voluntat de renúncies per les dues parts".

La futura llei de referèndum, presentada el 4 de juliol passat per Junts pel Sí i la CUPJunts pel SíCUP en un acte a l'auditori del Parlament i que podrien registrar com a proposició de llei a la Cambra catalana aquest divendres o dilluns que ve, preveu la possibilitat de declarar la independència de Catalunya abans de 48 hores si guanyés el 'sí' en el referèndum unilateral de l'1 d'octubre, sense fixar un mínim de participació.

El dret internacional

Pels juristes de la principal patronal catalana, el dret internacional "no empara el referèndum" anunciat per la Generalitat "perquè només reconeix el dret de secessió en els processos de descolonització i en els casos de greus vulneracions dels drets humans".

Notícies relacionades

Més llenya en el front judicial per l'1-O

La CUP assegura que la llei de l'1-O s'aprovarà "desobeint la Mesa i qui faci falta"

Foment considera que el projecte de llei, tal com va ser anunciat, "no sorgeix d'un ampli consens, no garanteix una campanya llarga i amb neutralitat, no determina com s'elaborarà el cens, no garanteix la composició plural de les meses electorals i no imposa una campanya clara".

"El text constitueix una norma excepcional que com a tal se situa per sobre de les lleis de l'Estat espanyol i de la doctrina del Tribunal Constitucional" i, per això, "la comissió reafirma que el projecte de llei s'enfronta frontalment amb la del codi de bones pràctiques de la Comissió de Venècia", argumenta aquesta comissió.