LA NOVA CONFLUÈNCIA D'ESQUERRES

Domènech rebat el desafiament de Fachin

"El mètode d'elecció de l'executiva és irreprotxable", diu el líder dels comuns

Podem amenaça de fer campanya entre les seves bases pel 'no' a la confluència

lpedragosa37532533 domenech170303203842

lpedragosa37532533 domenech170303203842 / CARLOS MONTANYES

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una confluència d’esquerres no és senzilla de fer ni de mantenir. Que els ho diguin als exmembres del PSUC que es van reunir ahir a la Universitat de Barcelona per presentar un manifest de suport als seus hereus, els cinc partits que estan intentant crear el PSUC del segle XXI. Alguns, com Antoni Luchetti, podrien explicar-li a Xavier Domènech alguna cosa de com de difícil és preservar la unitat d’esquerres, un concepte que sembla un oxímoron. «No caigueu en els errors en què vam caure nosaltres», li va advertir la psuquera Laura Tremosa a Domènech, honrat de recollir el seu «llegat».

El desafiament llançat per Albano Dante Fachin, amenaçant de demanar dilluns que les seves bases decideixin si segueixen o no a la confluència, és cosa de nens comparat amb el que es va viure al partit de referència de l’esquerra catalana durant el franquisme i la Transició. La qüestió organitzativa, l’esperada pedra en el camí de la fundació de la confluència d’esquerres, s’ha destapat aquesta setmana. Si dimarts va ser Fachin, líder de Podem, el que va acusar veladament Domènech de caure en els vicis de la vella política en el mètode d’elecció de la futura direcció del nonat partit, ahir va ser el diputat al Congrés el que va replicar assenyalant que aquesta elecció és «democràticament irreprotxable».

SENSIBILITATS

«S’hi pot presentar qui vulgui i de la forma que vulgui. A títol individual o en una llista», va assenyalar en roda de premsa Domè-nech, que va asseverar que ell en confeccionarà una «que recollirà totes les sensibilitats». Partint de la base que Domènech és l’indiscutit líder i que, per tant, compta amb un gran ascendent sobre els simpatitzants, la manera en què es recopilin aquestes «sensibilitats» és la clau. Fachin va demanar dimarts en un dur comunicat que els simpatitzants determinessin l’equilibri de forces, mitjançant llistes obertes, comptant la força dels 45.000 militants.

Domènech accepta les llistes obertes, però no renuncia a una llista pròpia, que es vol de consens. Amant de les apostes fortes i sorolloses, Fachin va llançar aquesta setmana el desafiament per pressionar abans de convocar la seva militància per decidir si vol o no anar a la confluència (i que la direcció de Podem demani el vot per una opció o l’altra). 

L’encaix dels podemistes en la llista de Domènech, així com la de la resta de forces que formen part d’aquesta confluència, s’haurà de resoldre abans de final de mes, període en què venç el termini de presentació de candidatures. L’executiva comptarà amb 30 membres, i també s’elegirà en consell nacional, màxim òrgan entre congressos d’uns 120 membres.

    

NOU CONCLAVE

Notícies relacionades

La qüestió sembla prou espinosa perquè Domènech recordés que la direcció que surti del congrés fundacional del 8 d’abril serà «provisional» ja que d’aquí sis mesos se celebrarà un segon conclave específicament pensat per fixar les qüestions organitzatives.

En aquesta elecció «provisional», va indicar Domènech, hi podran vo-tar tots aquells que s’hagin inscrit en el procés participatiu Un país en Comú, independentment de la seva filiació a una altra força, si és que la tenen. És a dir, el cens serà de prop de 100.000 possibles votants. Dit d’una altra manera, un militant de Podem o d’ICV no votarà per ser membre d’aquestes organitzacions, sinó per haver-se inscrit en el procés participatiu. «La confluència ha de donar alguna cosa més gran que la suma de les parts». I a ningú, ni a Madrid ni a Catalunya, li passa realment pel cap que Podem es quedi fora del «nou príncep de Catalunya», tal com ha dit davant els psuqueros Domènech citant Antonio Gramsci.