ELS CANDIDATS A ALCALDES 3. Tarragona

Ballesteros, en solitari

Ni la crisi del PSC ni el desgast d'un govern en minoria han debilitat l'alcalde de Tarragona

Alguns polítics que envolten el líder li treuen prestigi en lloc de sumar-n'hi, segons els analistes

3
Es llegeix en minuts
RAFAEL MORALES
TARRAGONA

Si no es dóna un daltabaix en els 10 mesos de mandat que li queden, Josep Fèlix Ballesteros (PSC) es presenta com el candidat més ferm per tornar a conquistar l'alcaldia de Tarragona en les eleccions municipals del 2015. No sembla que la crisi general que pateixen els socialistes a Catalunya i la particular que tenen a la capital del sud hagin fet massa forat en Ballesteros. Tampoc ha deixat ferides profundes en la seva imatge el desgast del govern en minoria que ha estat capaç de liderar els últims tres anys. Està per veure l'abast de la lluita que presentaran a partir del setembre els seus dos grans rivals de l'oposició: Victòria Forns (CiU) i Alejandro Fernández (PP).

Alguns analistes de l'actualitat política de Tarragona expliquen que Ballesteros només compta amb el seu prestigi personal per assolir el tercer mandat consecutiu. «És un gestor, no un ideòleg», asseguren aquests experts al mateix temps que apunten que alguns dels polítics que té al seu voltant, «més que sumar, li resten» prestigi. La seva vocació és la d'exercir d'alcalde. Ha repetit, encara que no per això va deixar de postular-se el 2011 per succeir José Montilla com a primer secretari del PSC.

PERFIL CONCILIADOR / Ballesteros també ocupa el lloc de primer secretari de la federació socialista del Camp de Tarragona, però el poder de l'aparell del partit el segueixen exercint homes com Xavier Sabaté, exconseller i actual diputat al Parlament, i Joan Ruiz, diputat al Congrés amb una  llarga trajectòria en la política local. Aquest perfil d'intermediari i conciliador, que li permet vestir-se tant amb la faixa de casteller com amb els hàbits d'un confrare per Setmana Santa, és probablement el que ha permès a l'actual alcalde tenir un mandat, en minoria, més plàcid del que es preveia en un principi.

Ha governat amb suports puntuals dels dos grans grups de l'oposició, circumstància que fa pensar a alguns que Forns i Fernández no han aprofitat l'oportunitat -potser a favor de la governabilitat-, d'exercir una oposició dura i corrosiva. La primera, perquè, segons els crítics, no ha donat la talla; i el segon, perquè sembla haver estat massa ocupat com a diputat a Madrid. Fins i tot Arga Sentís, única regidora d'ICV en el consistori tarragoní, ha utilitzat moltes vegades guant de seda per criticar l'alcalde.

ASSIGNATURES PENDENTS / Aquesta mà esquerra que ha demostrat tenir Ballesteros li ha permès complir amb bona part del seu programa electoral i seguir aprofitant la carta de prestigi que li pot donar l'organització dels Jocs Mediterranis del 2017, malgrat les retallades obligades per la crisi. Però també li queden assignatures pendents. És el cas de les llargues i inacabades obres del mercat central o el polèmic pàrquing Jaume I, situat al casc antic. El govern de CiU i el PP el va projectar el 2002 amb un pressupost de 3,9 milions d'euros, però avui segueix sota investigació judicial, tancat i inservible, malgrat una inversió total que podria rondar els 30 milions.

A més, CiU ha anat de daltabaix en daltabaix des que Joan Miquel Nadal va deixar l'alcaldia el 2007. Els seus successors no han sabut aprofitar els rèdits que va deixar després de 18 anys de mandats successius. Joan Aregio, actual responsable d'Ocupació i Relacions Laborals del Departament d'Empresa de la Generalitat, no va poder amb Ballesteros i va propiciar una majoria de govern de PSC (13 regidors) i ERC (dos). El mateix va passar el 2011, quan la llista de Forns va perdre un altre regidor (CiU va passar de vuit a set) i, després d'un controvertit debat intern, no es van atrevir a formar un govern de coalició amb el PP per desbancar el socialista.

Notícies relacionades

Forns es va mostrar a favor d'un govern de concentració. «O hi entrem tots o cap», va dir la candidata de CiU, en una decisió intervinguda per la cúpula del partit, després de sospesar els riscos d'una aliança en solitari amb el PSC o amb els populars de Fernández.

EUFÒRIA POPULAR / Un camí contrari al de CiU està recorrent a Tarragona el PP sota el lideratge de Fernández. Els populars no han parat de créixer. El 2011 van guanyar tres regidors (en van sumar un total de set i van igualar CiU) i mesos després van arribar a l'eufòria al sumar més vots que ningú en les eleccions generals a la capital. Des d'aleshores, Fernández no ha parat de proclamar que serà l'alcalde de Tarragona el 2015.