La Moleskine de la infàmia

Un micròfon indiscret, un correu interceptat, un mòbil intervingut, un paper decomissat... Poques vegades surten a la llum les converses privades dels nostres governants, que solen assemblar-se als seus pronunciaments públics com un ou a una castanya. La Moleskine confiscada a Josep Maria JovéJosep Maria Jové, lloctinent d'Oriol Junqueras, adquireix doncs categoria d'incunable, al relatar minuciosament, des del mateix pont de comandament, les recents vicissituds del procés sobiranista. Amb les seves grandeses, escasses, i les seves terribles misèries.

Aquí s'ha escrit copiosament sobre el doble llenguatge del mandarinat independentista, que en converses discretes confessava la fragilitat del seu projecte de ruptura mentre impostava davant les càmeres una determinació digna de millor causa. Però la gairebé taquigràfica agenda de Jové s'erigeix en prova de càrrec potser no penal, però sí política, contra els que irresponsablement van jugar a la ruleta russa amb els anhels dels independentistes i, el que és pitjor, amb el benestar de tots els catalans.

“El referèndum no pactat (unilateral) no té sentit, ja l'hem fet,”referèndumunilateral rondinaven Junqueras i Marta Rovira (ERC) el 2016. Cosa que no obstava perquè, en les seves entrevistes, el vicepresident defensés la consulta unilateral: “Seria com a nosaltres ens semblava que havia de ser la primera vegada [el 9-N], amb totes les conseqüències”.

ESTRATÈGIA SUÏCIDA

Notícies relacionades

Una agenda detalla el full de ruta del separatisme

Alguns mossos van ajudar càrrecs del Govern a eludir la investigació de la Guàrdia Civil

En portes de les plebiscitàries del 2015, després d'amenaçar els bancs amb fer les maletes si el Parlament apostava per la secessió, el president Artur Mas es va transvestir anticipadament de cupaire: “No només no se n'aniran; es barallaran per estar a Catalunya”. Però en vigílies de l'1-O, segons la Moleskine, Mas es preguntava davant Carles Puigdemont com reaccionarien les empreses davant el conflicte incipient. Alguna cosa pressentia sobre l'èxode que s'acostava.

El dietari del procés és la prova més palmària de la infàmia, de com un nodrit grup de polítics es van concertar per amagar la realitat a la ciutadania i arrossegar-la a una derrota segura de costoses conseqüències. Estratègia suïcida de la qual, tenint en compte les seves paraules, segueixen sense abdicar.