¿Són (tan) atroços?

L’estupefacció és màxima. Comença la campanya electoral més decisiva de la història en un ambient enrarit, amb candidats encara a la presó, per gentilesa del Tribunal Suprem, i amb candidats que no poden tornar al país perquè anirien a la presó. I amb interrogants de resolució molt complicada, i amb arguments demagògics a betzef.

La resolució del jutge Llarena, en lloc d’apaivagar els ànims, els enerva. ¿Les actuacions dels encausats «estan directament vinculades a una explosió violenta»? ¿De debò que es pot escriure això sense que tremolin els fonaments de l’Estat de dret o el mínim respecte per la veritat dels fets? El jutge reflexiona sobre la manera com es pot  «conjugar» el dret a la llibertat dels presoners i el dret de la comunitat a «poder desenvolupar l’activitat quotidiana en un context exempt de qualsevol risc previsible». 

Banda criminal

Notícies relacionades

El jutge del Suprem manté en presó preventiva Junqueras, Forn i els Jordis

El pavelló dels "atroços"

I considera que, a l’hora d’equilibrar ambdós drets preval l’empresonament, perquè Junqueras, Forn, Cuixart i Sànchez poden «lesionar de manera irreparable la convivència social o familiar, el progrés econòmic i laboral i la pròpia integritat física».

De la comunitat, s’entén. I parla de la «possibilitat de nous atacs», en la línia d’argumentar que es tracta d’una banda criminal. ¿De debò que el jutge pensa això? ¿No seria més encertat considerar que l’activitat quotidiana es desenvoluparia amb normalitat amb uns candidats al carrer i no pas al pavelló dels «atroços»?