Catalunya, tan a prop i tan lluny
zentauroepp41140992 corcega171202171952 /
La victòria dels nacionalistes a Còrsega en aquesta primera volta de les eleccions regionals supera les previsions, ja que els dos partits coalitzats, el de l’actual cap del Govern, Gilles Simeoni, i el del president de l’Assemblea, Jean-Guy Talamoni, obtenen el 45% dels vots, 20 punts més que el desembre del 2015.
Aquest fort ascens obeeix a diverses causes: per primer cop les dues formacions, una d’autonomista, la Femu a Corsica, de Simeoni, i una altra d’independentista, la Corsica Libera, de Talamoni, es presentaven en una llista conjunta ja des de la primera volta (fa dos anys Simeoni va obtenir el 17,62% i Talamoni el 7,73%, i es van unir a la segona volta, en què van treure el 36%). Una altra causa de l’avanç nacionalista és l’alta abstenció (46,3%, sis punts més que el 2015) després de quatre eleccions en dos anys.
La nova convocatòria a les urnes es deu al fet que Còrsega es convertirà el gener del 2018 en una sola entitat territorial al suprimir-se els dos departaments que fins ara la integraven, un fet inèdit a la Cinquena República. Mitjançant la constitució d’una sola entitat, amb un Govern i un Parlament regionals, es vol donar una pàtina diferenciada a l’illa, on hi ha un cert sentiment nacionalista des que fa dos segles i mig va ser comprada per França a Gènova. Des del 1768, Còrsega ha pertangut a França excepte un curt període de tres anys (1794-1797), en què es va instaurar el regne anglocors.
El referent català
Aquestes eleccions han adquirit una importància més gran indubtablement per la proximitat del procés sobiranista de Catalunya, encara que les dues experiències no tenen pràcticament res en comú. La dreta corsa ha utilitzat el conflicte català per espantar, alertant sobre una eventual independència que no volen ni els mateixos nacionalistes. Simeoni va escriure el dia 22 una tribuna a Le Monde en què afirmava que «Còrsega no és Catalunya». El cap del Govern regional reivindica únicament una autonomia política que reconegui els aspectes jurídics, culturals i simbòlics propis i contribueixi al desenvolupament econòmic i social d’un territori pobre i depauperat, que pateix la precarietat i l’exclusió social, el clientelisme i la lluita de clans.
Talamoni, a qui el mateix diari anomena el «Puigdemont cors», reivindica així mateix un estatut d’autonomia, sense renunciar a la independència, tot i que no preveu cap procés sobiranista els pròxims 10 anys. L’independentista parla de França com un «país amic» i és probablement el dirigent més popular, però la seva influència en la coalició no passa d’un terç.
Des del 2014, any en què el Front Nacional d’Alliberament de Còrsega (FLNC) va renunciar al terrorisme, que va practicar sobretot als anys 90 del segle passat, els nacionalistes no han deixat de créixer. Però les competències són escasses, el pressupost no passa gaire dels mil milions d’euros (25 cops menys que Catalunya) i una de les principals reivindicacions dels nacionalistes és que l’idioma cors sigui cooficial.
