Cap llibertat sense responsabilitats

L’empresonament dels Jordis i dels membres destituïts del Govern de la Generalitat va obeir a un criteri estrictament jurídic de la jutge Carmen Lamela, raonat tot i que discutible, com tot en dret. Malgrat les manifestacions i l’exhibició de llaços grocs, el separatisme ha sabut treure molt profit de les penes de presó. Li ha permès amagar el seu notori fracàs sota l’alfombra del victimisme, enarborant la bandera demagògica dels «presos polítics». Ha limitat l’assumpció de responsabilitats a una tímida autocrítica sobre el fiasco de la DUI, que va ser tallada d’arrel per la republicana Marta Rovira amb la delirant acusació que el Govern espanyol amenaçava amb «morts als carrers».

La privació de llibertat ha amagat també la duríssima fractura entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont,   l’estrambòtica decisió del qual de fugir a Brussel·les es va convertir, després de l’entrada de l’exvicepresident a Estremera, en una jugada mestra per a la seva parròquia més crèdula. La presó té un cost personal duríssim, indesitjable per a qualsevol, però els ha anat molt bé per tapar l’enfrontament d’ERC amb la llista de l’expresident i la irrellevància absoluta del PDECat.

S’esperava que ahir, divendres, el Tribunal Suprem revisés la mesura de presó imposada per l’Audiència Nacional. Els acusats havien demanat declarar novament davant el jutge Pablo Llarena, que s’ha fet càrrec de tota la causa contra el Govern cessat i els Jordis. Però no serà fins dilluns que sabrem si surten en llibertat amb mesures cautelars. Encara que Junqueras i Romeva en les seves compareixences no han volgut respondre a les preguntes de la fiscalia (¿potser busquen seguir a la presó?), tots han acceptat el diàleg dintre de la Constitució i han acatat l’aplicació de l’article 155. És probable que es revoqui la presó incondicional, sobretot tenint en compte que, tret de Jordi Cuixart i Meritxell Borràs, la resta són candidats a les eleccions del 21-D.

Discurs lacrimogen

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquest previsible canvi d’escenari, amb tots ells fent campanya (i Puigdemont amb els exconsellers pròfugs participant com fan amb videoconferències), serà positiu en qualsevol cas. Les candidatures independentistes hauran de sortir del discurs lacrimogen i aclarir què pensen proposar per a la nova etapa. Veurem si renuncien de debò a la via unilateral o segueixen jugant amb paraules i equívocs. Com que la independència s’ha quedat sense terminis, buscaran ara mobilitzar els seus amb la promesa surrealista de fer república.

Té sentit imaginar-se que els candidats contraris a la secessió (Cs, PSC, PP i CeC) sabran durant la campanya exigir a Junqueras explicacions sobre l’enorme dany que ha causat el procés a l’economia catalana. El líder republicà és especialista a sortir indemne. Fins ara l’estada a la presó l'eximia de determinades coses, però a partir de dilluns ja no. I a Romeva, un altre que ha venut molt de fum a compte de la mediació i el reconeixement internacional, tampoc. Una vegada posats en llibertat, serà el moment d’exigir-los responsabilitats.