Estic vivint en un absolut 'bibliocaos'

Jo he tingut relació amb els llibres des de molt jove.No vaig ser un lector quotidià, ni les meves lectures han obeït un criteri rigorós, d’obediència als llibres que s’han de llegir, des del punt de vista d’obediència cultural. Vaig llegir alguns llibres que el meu pare tenia a casa, interessat com estava per acostar-me, sense cap programa rigorós, als àmbits de la cultura. Jo era encara adolescent, potser al voltant dels 10 anys, i eren temps de guerra.

Ara que ja estic en temps d’anar oblidant, encara em veig pujant pel carrer on vivíem amb un llibre de Jules Verne a la mà. En aquells temps bel·licosos i de diners escassos, el meu pare em donava unes monedes, dues o tres pessetes, i jo tornava a casa amb Viatge al centre de la Terra, De la Terra a la Lluna, Cinc setmanes en globus...

Ara penso que potser aquelles lectures van ser una mena de llavors que, molts anys després, fructificarien en els meus repetits viatges a peu i la meva devoció per la geografia.

Fins fa pocs dies no he descobert que Vicente Español, al segle XVI, ja feia saber: «Els llibres fan lliures a qui estima els llibres». He de dir que no sóc bibliòfil, en el sentit d’amant dels llibres. Espero que els lectors cultes no s’escandalitzin. 

M’explicaré: no tracto els llibres amb el respecte que es mereixen. Si el lector d’aquest article veiés els llibres que tinc a casa s’escandalitzaria. El caos s’ha apoderat progressivament dels prestatges, i el desordre temàtic és lamentable. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

No sé qui va escriure aquesta sentència: «Primer viure, després filosofar». Jo he posat en pràctica una norma que ha resultat lamentable: «Primer escriure i després intentar ordenar». I l’escriure ha estat tan dominador que l’ordre ha claudicat.

Isabel Coixet ha escrit que les cobertes dels llibres són com un sostre i quatre parets. Molt bé, però el meu sostre i les meves parets de llibres han decidit que volen jugar a fet i magar.