Anar al contingut
zentauroepp40706331 barcelona 27 10 2017 pol tica el presidente de la generalit171029212328

Deixin de fer l'indi

Albert Sáez

La dimensió desconeguda ha mutat en forat negre. L’alegria unilateralista va durar just per emparar l’aplicació de l’article 155 a la manera de Rajoy, traient partit en l’última jugada de la seva passivitat en l’assumpte català que ha arribat a exasperar partidaris i detractors. Amb la convocatòria d’eleccions per al 21-D, Rajoy creu haver retratat els independentistes com uns bocamolls, mentiders, enredaires, delinqüents, incapaços i ingenus alhora que kamikazes.

Com dirien a la cua de les manifestacions a favor de la unitat d’Espanya, en què es viola la Constitució tant o més que al Parlament, els indepes no tenien ni mitja hòstia. N’hi ha hagut prou amb un decret perquè s’afanyin a canviar els retrats de les comissaries i mirin d’eludir la presó preventiva en què es podriran passi el que passi. Certament és la foto finish del que s’ha anomenat el procés. Els hiperventilats van aconseguir el que volien: la ruptura sense xarxa.

És el que sol passar quan en lloc de còmplices col·lecciones traïdors. Fins i tot Puigdemont va arribar a ser-ne declarat la tarda del deliri unilateralista. L’independentisme ha de fer-se ràpidament l’autocrítica, començant per aquest sanedrí que ningú sap on és ni a què es dedica i seguint pels purs que han anat escalant en la piràmide amb més delacions que mèrits. Sense aquesta mena de catarsi, que han de fer amb urgència, el 21-D només poden seguir en el ridícul. Han fet l’indi i ara en paguen les conseqüències, els que van forçar la sobreactuació i els que van propugnar el possibilisme.

«Les vostres llàgrimes seran les nostres rialles», deia un lema indepe quan la Roja no guanyava ni els amistosos. Una cosa molt semblant al que desprenien els somriures forçats en el selfie de la manifestació de diumenge passat. Aquesta serà una campanya en què es reeditarà el famós «si tu no hi vas, ells tornen», però en aquesta ocasió amb els papers canviats.

El que té al davant l’amalgama que governa Catalunya des de dissabte tampoc és tan fàcil com alguns propaguen. El risc de fer també l’indi és elevat. Agafar el control efectiu de l’administració de la Generalitat no és cosa de faxos, cartes i retrats. El Govern confia en la professionalitat dels funcionaris. I fa bé perquè respon a la realitat, llàstima que dubtessin quan els manaven altres. Però en aquests gairebé dos mesos passaran  «coses», com diria Rajoy, i hauran d’afrontar imprevistos. La reducció temporal del risc és intel·ligent, desarbora el victimisme però no el redueix a zero, ni tampoc evita que d’aquí uns dies Albert Rivera li doni a Sáenz de Santamaría la mateixa canya que adreçava als presidents de la Generalitat quan no eren independentistes.

El Govern en funcions de Catalunya no té majoria social ni parlamentària i haurà de prendre decisions en un període de màxima tensió com és una campanya electoral. L’unilateralisme ha tingut un final més dramàtic que èpic, però el temps que necessita per a la catarsi i la mínima recomposició el gastarà alleujat de la responsabilitat de governar. 

0 Comentaris
cargando