La democràcia constitucional es defensa

El 19 de juliol de 1936 qui va avortar a Barcelona el cop dels facinerosos contra la legalitat republicana i l'autogovern català va ser la Guàrdia Civil amb el general José Aranguren i el coronel Antonio Escobar al capdavant. Encara se segueix sense retre-li el merescut reconeixement públic. Així doncs, no oblidem l'honrós paper exercit per la Guàrdia Civil tant llavors com ara, quan alguns intenten sempre associar el tricorni al franquisme. Perquè qui fa dues setmanes va liquidar al Parlament l'ordre constitucional i estatutari, sense escoltar els lletrats de la Cambra ni el criteri del Consell de Garanties, i trepitjant els drets dels diputats de l'oposició, van ser els grups separatistes. La setmana passada, les quatre grans associacions de jutges, de signe ideològic divers (incloent-hi la progressista Jutges per a la Democràcia), van redactar un comunicat conjunt en què s'afirmava que el Govern havia perdut el caràcter d'autoritat al rebel·lar-se contra la norma constitucional, de manera que ja “no ha de ser obeït”. Els jutges també deien una altra cosa sobre la qual haurien de reflexionar les persones que aquests últims dies han intentat obstaculitzar la tasca de la Guàrdia Civil sota mandat judicial: la desobediència que menysprea les normes jurídiques "no és un acte heroic sinó totalitari". 

El jutjat del cas de Santiago Vidal

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El comunicat unànime d'aquestes associacions de magistrats és la millor descripció del que està passant a Catalunya, encara que molts pretenguin fer veure les coses al revés en nom del poble català i la seva llibertat. Afortunadament, la democràcia constitucional té armes per defensar-se. La macrooperació judicial que ha desarticulat el nucli dur de l'organització del referèndum secessionista era inevitable que acabés produint-se abans de l'1-O. És important destacar que l'acció ha sigut ordenada no a instàncies de la Fiscalia, sinó pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, probablement estirant el fil de la causa oberta arran de les declaracions de l'exsenador Santiago Vidal mesos enrere. Ja hi haurà temps per conèixer-ne els detalls. Ara toca subratllar que el que ha passat o pugui passar en aquest terreny, amb més registres i possibles detencions, és normal en un Estat de dret que té instruments per defensar la democràcia enfront d'aquesta tècnica colpista postmoderna que ha sigut el procés. 

No hi ha res de què escandalitzar-se, si de cas lamentar que no s'hagués produït abans. La distorsió de la realitat la genera el fet que l'esquerra populista d'Units Podem i les seves confluències, incloent-hi els comuns d'Ada Colau i Xavier Domènech, ha optat per enfortir conjunturalment el discurs separatista amb l'objectiu de fer fora Mariano Rajoy del poder al preu que sigui. Pablo Iglesias, que ja parla aquests dies de "presos polítics" com si estiguéssim en una dictadura, intenta saltar de la via morta en què està, amb enquestes a la baixa des de fa un any, afegint-se al "gran pollastre" que ha organitzat l'independentisme. Però la democràcia constitucional és més forta del que es creuen.