Anar al contingut

AVUI JUGUES

zentauroepp40048850 gra380 madrid 10 09 2017 el corredor madrile o alberto c170915175533

¡Bravo, Alberto!

José Carlos Sorribes

Que consti, abans que res, que si es tracta d’escollir bàndol en el gran grup jo m’apunto al d’Alejandro (Valverde) abans que al d’Alberto (Contador). Coses de les fílies. El murcià sembla un campió trempat, tot espontaneïtat, d’aquells amb els quals te n’aniries de canyes sense pensar-t’ho gens. Al de Pinto, un portent ciclista, sempre li he vist una part de truc, de postís; no sé, em sembla que a més ha abusat una mica de les excuses quan les coses no li acabaven d’anar bé. 

I la meva sospita no és pel famós filet, no, sinó per episodis, en aquest cas favorables, com aquell dia del Tour del 2010 quan en l’ascensió al Port de Balès a Andy Schleck li va sortir la cadena i ell se’n va aprofitar. Circumstàncies de carrera, evidentment. No es tracta d’esperar si un rival té una avaria o cau. Ara, tampoc de dir que no te n’has adonat com va fer a la meta. Ningú se’l va creure i va haver de rectificar l’endemà. Entesos.

Et trobarem a faltar, tant els feligresos que t'aclamen a les cunetes com els que arruguem l'entrecella amb l'atac a Schleck a Balès

Aquella jugada ha quedat aparcada al bagul de l’oblit al veure’l aquest any als Machucos o a l’Angliru, on va firmar el millor 'The End'. De pel·lícula. Perduda la Vuelta per la 'pàjara' d’Andorra, el van alliberar perquè disfrutés en el seu comiat. Ell i tots els aficionats. Amb aquell ciclisme d’una altra època en què tant aviat s’atacava a 200 quilòmetres com a 20 de la meta. Aquell ciclisme que no està lligat de mans per auriculars, per ordres de directors cagats i per tàctiques que tot ho deixen als cims per als tres últims quilòmetres. Ell contra el temps, ell contra tots, ell contra la seva pròpia ombra. Amb les dents serrades, bavejant per l’esforç, donant-ho tot fins a l’última pedalada.

Però ara en volem més. Per això hauria de rectificar, no seria res nou, sobre la seva decisió de penjar la bici. Fins al desembre no fa els 35, Alejandro ja va pels 37 i encara no ha obert la boca sobre el tema de baixar de la bici. I és que et trobarem a faltar, Alberto. Tots, els feligresos que t’aclamen a les cunetes espanyoles i també els que arruguem l’entrecella el dia del Port de Balès. A tu... i al «¡Bravo, Alberto!» del gran Carlos de Andrés.

0 Comentaris
cargando