Un conflicte, molts responsables

Com si l’Espanya del segle XXI fos el Far West del XIX, els extremismes porten un lustre desafiant-se a la llum pública. Si això anés de bàndols, com pretenen els intolerants enfrontats, aquest seria el duel definitiu d’OK Corral: només un podria quedar viu. Per fortuna, no és així.

Enfront de les falsedats dels que busquen la confrontació tant sí com no, que n’hi ha als dos costats, emergeix una altra realitat: ni tots els catalans volen un referèndum a qualsevol preu, peti qui peti, ni a la resta d’Espanya és unànime el rebuig a una consulta acordada i vinculant a Catalunya. Les últimes generals i els sondejos proven que aquesta és la veritat, la digui Agamèmnon o el seu (equidistant) porquer.

Notícies relacionades

Domènech: "L'1-O serà un 9-N amb més confrontació amb l'Estat"

Sánchez aposta per recuperar l'Estatut i millores en el finançament

Si ens desprenem de les orelleres gregàries i ampliem el camp de visió, el conflicte català té molts responsables. L’error de càlcul del tripartit (2004–2005) al no incorporar el PP al consens sobre l’Estatut. Les campanyes catalanòfobes dels populars i les seves maniobres al Constitucional per mutilar la Carta catalana (2005–2010). La indolència del PSOE al defensar davant l’alt tribunal el que s’havia pactat i votat a Catalunya. L’ànsia de venjança de CiU pel seu desallotjament del poder, que la va portar a mutilar l’Estatut a canvi de recuperar la Generalitat. Les fugides cap endavant d’Artur Mas, que el van posar primer en mans d’ERC (2012) i després de la CUP (2015). Una crisi que han gestionat les dretes però que ha indignat i dividit l’esquerra. L’immobilisme de Mariano Rajoy en l’últim lustre. El cisma territorial del PSOE i els vaivens de Pedro Sánchez. La lectura errònia per part de Junts pel Sí d’unes autonòmiques que van presentar com les definitives plebiscitàries i, al perdre-les en vots, van reconvertir en el partit d’anada.

Evitar les seqüeles

Fins aquí el reguitzell de retrets que explica (però no justifica) que la Generalitat i l’Estat estiguin, metafòricament, en peu de guerra. Fins al referèndum d’independència (o no) hem d’evitar entre tots que aquesta disputa deixi seqüeles irreparables en la societat catalana. Perquè, després de l’1-O, tornem a ser un sol poble.