Excessiu optimisme a la UE
El desencant polític i el malestar social dels ciutadans segueixen sense resoldre's
La unitat dels Vint-i-set es limita al 'brexit' i els països s'organitzen en tres grups
Els líders de la Unió Europea (UE) van fer gala en la cimera de Brussel·les d’un inusual optimisme, com si els greus problemes polítics i socioeconòmics existents haguessin desaparegut pel fracàs ultra a França i la victòria del partit del president francès, Emmanuel Macron, oblidant el desencant de l’abstenció rècord del 57,4%.
A nivell polític, la pobra oferta realitzada per la premier britànica, Theresa May, sobre els drets dels ciutadans europeus després del brexit anticipa una negociació molt tensa. A més a més, Holanda segueix sense Govern, tres mesos després de les eleccions. A Àustria, l’extrema dreta podria entrar en un Govern de coalició després de les eleccions d’octubre. Polònia i Hongria segueixen endavant amb les seves mesures autoritàries sense immutar-se per les tímides queixes de la UE. A Itàlia, el moviment populista 5 Estrelles ha anunciat que relega la seva proposta de referèndum sobre l’euro a un «pla B» perquè aquesta qüestió no malmeti les seves expectatives electorals, tal com li va passar a Marine Le Pen en les presidencials franceses. I a la UE, a ningú sembla preocupar-li la corrupció generalitzada que se segueix descobrint en el partit que governa Espanya.
La lleugera millora de les expectatives de creixement econòmic tampoc estan canviant els elements fonamentals de la crisi social europea: creixent desigualtat fins i tot en els països més igualitaris com Alemanya i Suècia, empobriment de les classes mitjana i treballadora, generalització de la precarietat laboral i els baixos salaris i els anuncis de noves retallades socials amb la reforma de les pensions.
DESCONFIANÇA EN LA UE
L’últim Eurobaròmetre de la Comissió Europea publicat aquest mes revela que el percentatge d’europeus que confien en la Unió Europea es limita al 47%, malgrat la millora d’11 punts des del 2015, mentre que els que no hi confien encara sumen el 46%. El desencant polític dels europeus encara és pitjor a nivell nacional: el 56% declara no confiar en el seu govern enfront del 40% que hi confia. Els ciutadans només confien en els seus governs en 10 països de la Unió Europea: Holanda (78%), Suècia (72%), Luxemburg (70%), Finlàndia (66%), Alemanya (64%), Àustria (60%), Estònia (55%), Portugal (52%) i Malta (52%). Destaca la nul·la confiança dels francesos i espanyols en els seus respectius governs: el 25% i 18%.
Un altre sondeig publicat aquesta setmana per la Chatman House britànica revela que el 72% dels europeus consideren que els polítics no tenen en compte el que preocupa la gent i que el 53% pensa que el seu país «era un lloc millor per viure fa 20 anys».
REORGANITZACIÓ EUROPEA
Els Vint-i-set han recuperat la perduda unitat com a reacció defensiva davant el 'brexit', perquè per a cada un és essencial preservar la UE com a estructura protectora en un món globalitzat, desordenat i amb múltiples amenaces de seguretat. Però aquesta unitat no va gaire més enllà i la UE s’està reorganitzant al voltant de tres pols: primer, l’eix francoalemany, al qual Macron i la cancellera alemanya, Angela Merkel, volen tornar el seu paper de motor directiu europeu. Segon, el Grup de Visegrad (Polònia, Hongria, Eslovàquia i la República Txeca), ferri defensor de la sobirania nacional, que s’oposa a una integració accelerada de l’eurozona i a tot el que afavoreixi una «Europa a diferents velocitats» pel temor a quedar relegats en una «Europa de segona». I tercer, el grup dels petits estats (Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Lituània, Letònia i Estònia), que van celebrar una minicimera dimecres a La Haia i que defensen el lliure comerç sense regulacions, la disciplina pressupostària i la reorientació de la política agrària.
Aquest grup, juntament amb Espanya i Grècia, va encapçalar l’oposició a qualsevol avanç en la cimera sobre la proposta de Macron de restringir la compra d’empreses estratègiques europees per part de la Xina o altres països, encara que com a gest al president francès se cita en les conclusions que la Comissió Europea analitzarà si es necessita una mesura d’aquesta mena. La comissària de Comerç, Cecilia Malmström, ja s’ha posicionat: «No volem destorbar la inversió estrangera a la UE».
Notícies relacionades
La immigració és el tema en què la desunió i la falta de solidaritat entre els membres de la UE arriben al seu nivell màxim, com ha demostrat una vegada més aquesta cimera. Les quotes de repartiment de refugiats per països han quedat aparcades a la pràctica, Itàlia i Grècia es veuen forçades a carregar amb els refugiats i immigrants arribats al seu territori i la gran estratègia de la UE és repetir amb Líbia el model turc per impedir que els immigrants parteixin cap a Europa. Però els líders de la UE passen per alt que Líbia és un Estat fallit i caòtic, amb una miríada de milícies que imposen la seva llei i on –segons l’ONU, les organitzacions humanitàries i la mateixa diplomàcia de la UE– refugiats i immigrants són víctimes d’assassinats, violacions, tortures i fins i tot són venuts com a esclaus.
