El punt de partida

Pedro Sánchez serà reelegit nou secretari general del PSOE aquest cap de setmana. Mateixa persona per gestionar el mateix panorama polític, amb una excepció: la seva indiscutible victòria sobre Susana Díaz li deixa les mans molt més lliures per elegir un equip afí i per determinar el rumb del PSOE. Excepte això, que no és poca cosa, Sánchez es trobarà a partir de demà en el dia de la marmota. Són dos els escenaris endimoniats que ha de resoldre. Almenys, ara no l'enxampa desprevingut.

El primer que ha d'aclarir és com serà la seva relació amb Podem, a qui en els seus primers dies va arribar a titllar de "populistes". En l'etapa anterior la relació va ser dolenta, per no dir impossible, perquè Sánchez va voler fer un trio amb Ciutadans i perquè Iglesias va pretendre establir un pacte d'igual a igual, malgrat la diferència d'escons, amb unes formes de difícil digestió. Després que li prenguessin el càrrec, Sánchez va dir que s'havia equivocat i que l'única solució per governar algun dia era "treballar colze a colze" amb Podem. A jutjar pel to de les dues formacions en la moció de censura, va fer la sensació que mantenia aquesta tesi. No obstant, 24 hores després va defensar una altra vegada un impossible: el trio PSOE-Ciutadans-Podem. Així que necessitem una mica més de claredat. ¿En quin punt som? ¿Hem tornat a la casella de sortida? 

Per tenir totes les dades, cal que Sánchez resolgui el segon escenari endimoniat: ¿quina és la seva solució per al problema plantejat a Catalunya? Ara ens diu que Espanya és plurinacional, "una nació de nacions". ¿Però quantes n'hi ha? ¿Quants Estats? ¿Què implica això a la pràctica? ¿Està disposat a negociar un referèndum? Si la resposta és no, ¿què és exactament el que planteja, que els independentistes es conformin sent el que el mateix Sánchez ha definit com "una nació cultura"?

ESTAT PLURINACIONAL

Notícies relacionades

Les noves cares del PSOE de Pedro Sánchez

Reforma de l’administració

El PP sosté que, per les seves converses amb el líder del PSOE, ell està amb Rajoy i no portarà fins a les últimes conseqüències la seva teoria de l'"Estat plurinacional". Però ells no ho saben amb certesa i crec que la resta tampoc. Una vegada aclarit aquest punt, si és que Sánchez és capaç, ja estarem en condicions d'intuir si els socialistes s'inclinen per presentar una moció de censura. Perquè sense Ciutadans tornarem al mateix punt que abans de l'abstenció de la gestora al govern de Rajoy. ¿Acceptarà el secretari general del PSOE els vots dels independentistes catalans? ¿A canvi de què? ¿Fins on estaria disposat a arribar en les negociacions? ¿Seria un govern estable o cadascun faria la guerra pel seu compte amb la vista posada en les següents eleccions?

Això és el que ha d'aclarir Sánchez, ara que encara no està lligat de mans pel comitè federal. Els militants li van donar el seu vot i els barons, encara que mantenen els seus dubtes, han perdut força. No obstant, encara fa la sensació que el nou líder ha d'anar amb els peus de plom. El PSOE segueix fent olor de tempesta.