EL DILEMA DEL SOCIALISME

Les noves cares del PSOE de Pedro Sánchez

Narbona, Ábalos, Lastra i Gómez de Celis, escuders del secretari general

psoe

psoe

4
Es llegeix en minuts

Pedro Sánchez s'ha envoltat de figures de la seva màxima confiança en la seva segona etapa a la direcció del PSOE. Cristina Narbona, José Luis Ábalos, Adriana Lastra i Alfonso Rodríguez Gómez de Celis són quatre dels noms clau de la seva nova executiva.

CRISTINA NARBONA, UNA PRESIDENTA PER MILLORAR L'AMBIENT

Una exministra de Medi Ambient per intentar pacificar el turbulent ecosistema del PSOE. Pedro Sánchez ha elegit Cristina Narbona (Madrid, 1951) per presidir el partit. Una designació ben rebuda per veus crítiques amb el secretari general i pròximes al 'susanisme', un primer pas en el repte de rebaixar els nivells de pol·lució ambiental presents a Ferraz des de la combustió de l'erupció volcànica de l'1 d'octubre.

Persona de l'absoluta confiança de Sánchez, va ser una de les artífexs de 'Per una nova socialdemocràcia', programa amb què aquest es va presentar a les primàries. Malgrat això, quan li va oferir ser presidenta va rebutjar en un principi l'oferiment, encara que, després d'uns dies de dubte, finalment va decidir acceptar-ho després de la insistència del líder del PSOE. Encara que podia haver compatibilitzat el seu càrrec com a consellera en el  Consell de Seguretat Nuclear (CSN) amb el de presidenta del PSOE, a l'acceptar el nou càrrec va decidir renunciar a una butaca al Consell per qüestions ètiques. D'aquesta manera es podrà dedicar del tot al difícil "repte" que implica l'oferta del secretari general i a la feina orgànica en la nova etapa que s'obre al PSOE després de la reelecció de Sánchez. La bona sintonia que manté amb figures com l'expresident José Luis Rodríguez Zapateromolt crític amb Sánchez i que va fer campanya per Susana Díaz, pot contribuir a recosir el partit. Una tasca en què sentencia que no sobra ningú, en nom de la reconciliació que predica i anhela.

Es dona la circumstància que el 2013, Sánchez va entrar al Congrés quan la diputada madrilenya va deixar el seu escó després de la seva designació com a membre del CSN. Encara que en les anteriors primàries havia preferit apostar per l'andalús José Antonio Pérez Tapias, en aquesta ocasió va fer campanya per la reconquista 'sanchista', igual que la seva parella, Josep Borrell. Malgrat la seva aposta decidida pel retorn del líder deposat, des de l'òrbita 'susanista' es veu amb bons ulls que hagi sigut l'elegida per substituir a la presidència Micaela Navarro

Notícies relacionades

Va viure a Roma exercint de professora de Ciències Econòmiques de la seva universitat i, al tornar, va ingressar al PSOE, el 1993. Va ser viceconsellera d'Economia de la Junta andalusa i secretària d'Estat de Medi Ambient i Vivenda en l'últim govern de Felipe González. El seu profund coneixement en la matèria va fer que Zapatero li donés la cartera de Medi Ambient quan va arribar al poder el 2004. Després de les eleccions del 2008, va ser nomenada ambaixadora d'Espanya davant l'OCDE a París.

Des del PSOE reflexionen que la seva dilatada trajectòria professional i política l'ha convertit en un referent no només del socialisme i del feminisme, sinó també de l'ecologisme, on és reconeguda en l'àmbit nacional i internacional. Sánchez li ha volgut reiterar que no serà un càrrec simplement testimonial, sinó que, a més de complir les funcions de la presidència que recullen els estatuts del partit, espera que aquesta tingui també un "paper rellevant" en el desenvolupament del compromís assumit pel secretari general per propiciar la transició ecològica de l'economia, un dels punts estratègics del programa del dirigent en el seu retorn a Ferraz. 

Ábalos, fidelitat d'anada i tornada

Pedro Sánchez va entrar fa un temps en aquest cercle de confiança, almenys en la seva línia exterior, i va ampliar la seva circumferència fins a Madrid, on Ábalos és diputat. El valencià va ser un més dels que el van recolzar el 2014, però va mantenir el seu compromís quan gairebé tots el van trencar. De fet, va arriscar el seu capital polític a l'organitzar a Xirivella el primer acte de la ‘reconquista’ sanchista. Però a aquest mestre i consultor de cooperació internacional no l'espanta ni el risc ni nedar a contracorrent, encara que sempre dins de l'aparell. Per exemple, va defensar el 'no' a Mariano Rajoy fins al final, però va acabar complint la disciplina i abstenint-se en la investidura. Ara que Sánchez li ha tornat aquesta fidelitat haurà d'aprendre a sortir-se'n amb el vent a favor. Un nou repte. 

Adriana Lastra i la reconquista asturiana

Orgullosa de no haver renegat de Sánchez, malgrat haver sigut "purgada" ("poden cessar-me, treure'm de la diputació i de la llista quan toqui. No canviaré de posició. La llibertat s'aprèn exercint-la", va tuitejar després de ser apartada per la gestora de la Diputació Permanent del Congrés), la seva indestructible lleialtat la situarà ara a la primera línia 'sanchista' per a una nova reconquista: la de la Moncloa.

Gómez de Celis, perseverança i estratègia

El 2008 va coincidir a Madrid amb Sánchez en un grup de treball i va ser un dels seus principals valedors a les primàries del 2014. Sánchez va guanyar, però Díaz el va vetar al federal a canvi de nomenar-lo responsable de Ports a Andalusia, lloc per als desnonats, perquè els enemics, millor a prop. Des d'aquest càrrec, Gómez de Celis ha seguit defensant Sánchez i organitzant la seva estratègia per vèncer la baronessa.