Deroguem les lleis d'excepció

El llindar entre l'humor negre i el mal gust és tan tènue que, la majoria de vegades, els que practiquen el primer acaben incorrent en el segon. Tant si es fan a Twitter, als escenaris o en articles d'opinió, els acudits macabres poden ferir sensibilitats individuals o col·lectives, sobretot quan ofenen tot un poble, una raça o les persones de determinat gènere o tendència sexual.

Per això les democràcies modernes s'han dotat d'instruments penals per perseguir la incitació a l'odi, el racisme o l'homofòbia, però procuren aplicar-los amb molt de compte. L'humorista francès Dieudonné va ser repetidament multat per les seves provocacions antisemites, però només va ser condemnat a presó per apologia del terrorisme al solidaritzar-se amb un dels autors de la matança del 'Charlie Hebdo'. La pena, de dos mesos, ni tan sols el va portar a trepitjar la presó. 

A Espanya, en canvi, el legislador ha anat molt més enllà. Els governs del PP han endurit el tractament penal d'alguns delictes d'opinió, ara tipificats com a «enaltiment del terrorisme» i «humiliació a les víctimes». Reformes que han permès l'Audiència Nacional jutjar els tuits de Cassandra Vera i els versos del raper César StrawberryCassandra VeraCésar Strawberry, sens dubte grollers, i imposar-los a tots dos condemnes de presó. 

Notícies relacionades

El PSOE, disposat a retocar el delicte d'enaltiment arran de la sentència a la tuitera Cassandra

Cassandra i Strawberry, de Twitter a la presó

Paradoxalment, les gracietes de Cassandra sobre l'assassinat de Luis Carrero Blanco a mans d'ETA van ofendre més el tribunal que la neta de l'almirall franquista, que va demanar-ne l'absolució. Potser perquè els acudits a compte de la voladura del cotxe de Carrero venen de fa temps: «De tots els meus ascensos, l'últim va ser el més ràpid», van escriure Tip i Coll... el 1984. Avui podrien estar asseguts al banc dels acusats.

L'Estat va brandar el Codi Penal per cargolar l'entorn d'ETA, però després d'haver-la derrotat policialment no té cap sentit seguir aplicant 'urbi et orbe' unes lleis d'excepció que haurien de ser derogades o abandonades en un calaix. Perquè el gihadisme no es combat amb aquestes armes.