Anar al contingut

IDEES

Molts llibres, poc temps

Jordi Puntí

Els lectors constants, empedreïts, sabem que un dels senyals de la nostra mania és que, a més de llegir molt, ens agrada parlar-ne. Busquem connexions entre novel·les, autors, èpoques; llegim els clàssics, però també l’autor obscur. Hi ha, encara, una mena de lector que porta el vici més enllà i, a més de parlar del que llegeix, reflexiona sobre la manera de fer-ho. Penso en la primera pàgina de Si una nit d’hivern un viatger, d’Italo Calvino, quan el narrador ens dona instruccions per començar a llegir el seu llibre: Relaxa’t. Concentra’t. Tanca la porta. Posa’t còmode. ¿Has de pixar abans?

Màrius Serra Serra és d’aquesta estirp de lectors i al seu darrer llibre, D’on trec el temps? (Empúries), predica amb l’exemple. Venint d’ell, esclar, la cosa té trampa: en aparença ens dona consells per aprofitar el temps, com un apunt d’autoajuda, però en realitat li va bé per convertir la teoria en exemples pràctics que inclouen contes, poemes, articles... El temps de Màrius Serra passa amb unes lleis pròpies i sovint es confonen la vida i l’escriptura. Té sentit, doncs, que ens expliqui com s’ho fa per llegir tant. Hi ha un capítol, al principi, que és un elogi de la lectura ràpida: si aprens a llegir més de pressa i sense posar en perill la comprensió, diu, llegiràs més llibres.

Joe Queenan no llegeix mai novel·les en què el protagonista vagi a una universitat privada

L'entusiasme voraç de Màrius Serra m’ha fet pensar en el crític Joe Queenan, que també escriu sovint sobre les formes de la lectura, el com i el quan. Al seu llibre One for the Books (2012) ens explica els seus prejudicis i manies: no llegeix mai, per exemple, novel·les en què el protagonista vagi a una universitat privada, o sigui un amant del beisbol. A més, el seu mètode consisteix a llegir uns 25 títols al mateix temps, cadascun amb el seu ritme. Pot alternar una novel·la de Simenon amb un assaig sobre Courbet o la relectura d’un Joyce. La coincidència arbitrària crea vincles. Hi ha novel·les que li duren dos dies, però també va trigar 30 anys a acabar Middlemarch, de George Eliot. Cada títol té el seu temps. Hi ha, em sembla, un sentiment que uneix Màrius Serra i Joe Queenan: un respecte tan profund per la literatura que no es permeten sacralitzar l’acte de llegir.

Temes: Llibres

0 Comentaris