Una 'queimada' amb Fidel
Castro es va aprofitar de Fraga el 1992 per fingir a Galícia que trencava l'aïllament cubà després de la caiguda de l'URSS
icoy36428643 lancara lugo galicia 28 julio 1992 manuel fraga y fidel cas161126211926
El juliol del 1992, mentre Barcelona inaugurava amb èxit els Jocs Olímpics que canviarien la seva història, Fidel Castro s'entregava a la nostàlgia en terres gallegues. Convidat pel president autonòmic, Manuel Fraga, 'camisa vella' del règim franquista indultat per la Transició, el comandant va visitar el poblet de Láncara, a Lugo, bressol del seu pare i on conservava alguns familiars.
Els periodistes que vam cobrir aquella visita vam tenir l'oportunitat única de compartir una 'queimada' i una degustació de ‘pulpo a feira’ amb el líder cubà, que als 66 anys tenia una agilitat mental envejable. La seva complicitat amb Fraga, a qui un any enrere havia rebut a l'Havana, es fundava sobre una aliança d'interessos personals: a ell li permetia aparentar davant dels cubans que estava superant l'aïllament internacional; i al gallec, que acabava de cedir el lideratge de la dreta a José María Aznar, li atorgava un protagonisme amb el qual el seu successor encara ni tan sols somiava.
El context polític no podia ser més hostil per a Castro. La Unió Soviètica, el seu suport financer durant dècades, s'havia ensorrat sota els peus de Mikhaïl Gorbatxov. Finalitzada la guerra freda, l'illa caribenya perdia tot l'interès per a l'atribolada Rússia.
La revolució russa havia tocat a la seva fi, i la salut de la cubana era crítica. La fam es feia sentir entre la població i l'esperit de la 'perestroika' de Gorbatxov es colava per les escletxes del Partit Comunista Cubà. Tampoc a l'Amèrica Llatina Castro podia buscar aliats. El 1992, Hugo Chávez complia condemna a Veneçuela pel seu frustrat cop d'Estat; encara trigaria a arribar al Palacio de Miraflores i servir un últim salvavides al règim castrista. La situació era desesperada.
"CUBA RESISTIRÀ"
Notícies relacionadesTot i així, a Galícia el comandant es va mostrar altiu, segur de si mateix: “Cuba resistirà el bloqueig nord-americà”, va proclamar amigablement durant la 'queimada'.
Fins que la funció va arribar al final. Rumors d'una revolta a l'illa van forçar Castro a precipitar la seva partida. El 'número tres' del règim, l'aperturista Carlos Aldana, estava a punt de ser víctima d'una purga. No seria l'última.
