Desconnexió de la realitat

L a principal resolució que demà aprovarà el Parlament, amb el suport del 53% dels diputats que representen el 47,8% dels votants, constitueix, sens dubte, el desafiament parlamentari més important a l’ordre constitucional vigent des de fa gairebé 37 anys. Per crua que resulti, a ningú hauria de fer enfadar aquesta descripció, ja que els que promouen aquesta declaració tan solemne no amaguen el seu propòsit que la Constitució i les lleis que n’emanen deixin de regir a Cata­lunya, sense que un referèndum legal i vinculant n’hagi validat l’abolició. De ben poc servirà que l’automàtica intervenció del Constitucional suspengui jurídicament aquesta proclama si els que mitjançant aquesta declaració es declaren potencialment desobedients se senten, lògicament, concernits pels seus efectes polítics.

Amb aquesta declaració unilateral d’independència (DUI) –segons la definició de Carles Viver i Pi Sunyer–, Junts pel Sí i la CUP pretenen activar un procés de desconnexió d’Espanya que ho és, sobretot, de la realitat social catalana. Sempre hem sostingut que no pas pocs votants del sí pretenien el 27-S, amb la millor de les intencions, forçar l’Estat a negociar. No tant legitimar la ruptura unilateral subjacent en el programa d’Artur Mas, encara que deliberadament no explicitada i sovint negada pels seus propis portaveus. L’enquesta del GESOP posa xifres a aquesta evidència.

Notícies relacionades

¿Desacatar? No, gràcies

Els votants de la CUP rebutgen investir Mas

No només és que la majoria dels catalans es mostrin contraris que el Parlament «impulsi actes de desobediència» com els ressenyats en la resolució; és que un de cada quatre votants de Junts pel Sí, i fins i tot el 21% dels de la CUP, subscriuen aquest rebuig. Els partidaris d’una consulta acordada (46,5%) més que dupliquen els defensors d’una DUI (18,7%), i s’imposen fins i tot entre els votants dels promotors d’aquesta declaració.

Fets consumats

¿És democràticament acceptable una DUI encoberta després del fallit plebiscit del 27-S? ¿És creïble una amenaça de desobediència que els catalans ni acaten ni estan disposats a secundar? Aquesta espiral de fets consumats en clau d’investidura amenaça de trencar plats que costarà recompondre.