Anar al contingut

Idees

Les tietes excèntriques

Jordi Puntí

En la selva de novetats que aquests dies ja anticipen el Sant Jordi, un dels títols més sorprenents, per no dir trencadors, deu ser Viatges amb la tieta, de Graham Greene, acabat de publicar per El cercle de Viena (amb traducció de Dolors Udina). Ja fa uns anys que aquesta editorial es dedica a recuperar clàssics moderns i mig oblidats, com ara L'escuma dels dies, de Boris Vian, o El xal, de Cynthia Ozick, entre d'altres, i l'èxit continuat els dóna la raó. Veient aquest nou títol, però, més d'un dirà: ¿Graham Greene, ara? ¿I una tieta? És cert que d'entrada pot semblar un llibre antiquat --es va publicar el 1969--, però en realitat és atemporal. Viatges amb la tieta forma part d'aquell gènere que vénen a ser les novel·les britàniques amb personatges excèntrics i que dibuixen un paisatge tradicional, definit per les classes socials, amb majordoms sorneguers, festes al jardí i converses de te a les cinc. Tots l'hem vist mil vegades en telesèries, pel·lícules i novel·les, i el seu encant és precisament la repetició d'esquemes ja coneguts.

Com ja va passar fa anys amb La tieta Mame, de Patrick Denns (Quaderns Crema), Viatges amb la tieta és un títol entretingut i que pot trobar fàcilment el lector en català. ¿Què passa, però, amb les altres novel·les de Greene? Llibres com El tercer home, Los comediantes, L'americà tranquil... Em fa l'efecte que viuen en una mena de llimbs prou còmodes: mentre la figura de Greene ha desaparegut de l'actualitat cultural, la seva obra no deixa de reeditar-se, és a dir, encara troba lectors. Segur que l'etiqueta d'«escriptor catòlic» no li fa cap favor avui dia, però no fa gaire vaig llegir amb entusiasme The end of the affair, i de seguida t'adones que el seu estil ric, amb diàlegs intel·ligents i personatges de gruix, a estones amb una crueltat i un rerefons crític amb el catolicisme, el fa un autor ben viu. Pot ser que a hores d'ara només el llegeixi la gent gran, els que van descobrir-lo quan era un referent mundial, però no es pot descartar que Viatges amb la tieta es pugui convertir en una porta d'entrada per a una nova generació de lectors. De més verdes en maduren.

0 Comentaris