IDEES
Kavadias, la gràcia del mar
Club Editor acaba de publicar un llibret singular. Es diuLi i altres relats,de l'escriptor grecNikos Kavadias,i en recomano la lectura i fins i tot la relectura. El volum consta de tres narracions (55 pàgines) i una nota del traductor,Jaume Almirall, sobre l'autor (44 pàgines més). A més de la narració preciosa que dóna títol al llibre, n'hi ha una altra que és d'una senzillesa perfecta -De la guerra- i encara una tercera, molt breu, que es llegeix com una propina: una carta emotiva adreçada a un cavall que ha mort.
És una bestiesa resumir un relat curt, però ni que sigui per enllaminir-los diré que la narracióLiexplica la història d'un mariner radiotelegrafista i una nena xinesa de deu anys. La nena viu amb la seva família en una casa flotant i no ha trepitjat mai terra ferma. El vaixell ha atracat en algun lloc a prop del port de Hong Kong i s'hi ha d'estar deu dies. Durant aquest temps, el mariner es posa d'acord amb la nena -que cuida el seu germà petit, un nadó- perquè li netegi la cabina i li faci companyia. El relat avança entre els silencis i converses d'ells dos, una descoberta mútua, i està tocat d'una malenconia difusa que no sabem d'on ve (ho sabrem potser al final).
La nota biogràfica deJaume Almirallté la virtut d'ampliar el sentit del llibre.Kavadias(1910-1975) va ser radiotelegrafista de vaixell i no va escriure gaire: aquestes narracions, tres llibres de poemes i una novel·la autobiogràfica. A partir d'aquests textos i les cartes a la família,Almirallrefà la seva vida. Entenem aleshores que l'escriptura deKavadiasera com una prolongació de la seva existència nòmada. Es retratava a si mateix amb una lucidesa terrible: parlava del mar, la vida solitària, els ports, els bordells, les dones, però també de l'enyor, la llunyania, la necessitat de no estar mai quiet... A l'última línia del conteLi,llegim que el va acabar el «25.12.1968». ¿Qui escriu una història així el dia de Nadal? Algú que té 58 anys i necessita recordar, que conjura la soledat vivint en el record. D'aquí ve potser la melancolia difusa d'un relat perfecte.
