«Molts pilots van morir per defensar Barcelona»

La seu d'ADAR (Associació d'Aviadors de la República) és un tràfec d'avis amb posat digne i un pin amb un avió Mosca a la solapa. Són aviadors, mecànics, armers... de la segona república. David Íñiguez fa una dècada que treballa amb ells. Fa 11 anys va arribar a l'ADAR amb una metralladora sota el braç.

-¿Una metralladora?

-Era d'una exnòvia del meu germà. ¡Era una metralladora d'un avió Mosca! Vaig arribar i molts d'ells havien pilotat un Mosca.

-Estudiava Història de l'Art.

-Vaig fer un treball universitari d'investigació sobre els aeròdroms republicans al Penedès. Per això vaig arribar a l'ADAR.

-Sigui sincer: ¿què ha après d'a-quests avis?

-Aquí ha nascut la meva tesi doctoral, però la veritat és que m'han ensenyat valors com l'amistat, la lleialtat, l'esforç. ¡Tenen una vitalitat increïble i ganes d'aprendre als 90 anys! No perden el sentit de l'humor i això que van veure morir companys i germans.

-¿Com explica aquesta vitalitat?

-La seva vida és molt llarga: entre els 18 i els 20 anys s'allisten a un exèrcit per defensar un Govern legítim. Alguns s'enfilen en un avió, però no sap què van viure els mecànics de l'aviació. Després, l'exili, la presó, els camps de concentració... I l'oblit de la societat.

-Em pensava que tot estava escrit.

-Es continua fent el discurs expiatori de la transició. És el que volen sentir els polítics. ¡Expliquem una història de la guerra sense militarisme! Encara és allò de: «Jo no et recordo la matança de la plaça de toros de Badajoz i tu no em recordes la de Paracuellos». A Catalunya, per exemple, sembla que és millor no tocar el tema.

-Posi'm un exemple.

-Els últims 55 dies de la guerra a Catalunya: des del 23 de desembre del 1938 fins al febrer del 1939. El meu col·lega David Gesalí assenyala que es pinten com una desbandada, però ningú ha documentat que en aquells dies s'aconsegueix que mig milió de persones travessin la frontera. Després, Alemanya envaeix França en 40 dies. ¡El poderós Exèrcit francès cau en quatre setmanes i el republicà resisteix durant 55 dies!

-Continuï, sisplau.

-Es diu que els aviadors republicans eren joves i inexperts. Ara se sap que el material soviètic que va venir era limitat i nefast. La historiografia progressista ha estudiat els bombardejos contra la població civil, però hi ha moltes més coses per estudiar: hi va haver aviadors republicans que van defensar Barcelona de dia i de nit. ¿S'ha preguntat per què no hi ha un gran museu que expliqui la guerra civil?

-Té raó.

-De la guerra aèria queden els aeròdroms, refugis i emplaçaments antiaeris. Es pot explicar i entendre la guerra aèria a través d'aquest patrimoni. Però no existeix una legislació que el protegeixi.

-¿Es pot visitar algun refugi?

-Sí. El de la Garriga es va convertir en museu pràcticament deixant intacte el que hi havia. Vam elaborar una sèrie de recursos sonors que expliquen el context global i el que va passar a la zona. Hi ha un diàleg recreat, per exemple, que mostra la presència de brigadistes internacionals. Tothom diu que se'n van anar després de la batalla de l'Ebre. ¡Se'n van anar els que van poden tornar al seu país! Ni alemanys ni hongaresos ni italians ni txecoslovacs no se'n podien anar.

-¿Hi ha més refugis?

-Estic treballant en un projecte d'investigació a Santa Margarida i els Monjos. Estem preparant un centre d'interpretació amb diversos recursos museogràfics que explicaran la importància de l'aviació durant la guerra.

-¿I des de l'ADAR?

-Els últims anys, l'associació ha localitzat i dignificat llocs on alguns aviadors van ser enterrats. L'Ajuntament de Barcelona acaba de concedir-li la Medalla d'Or del Mèrit Cívic. El problema és que ara ja comencen a faltar molts socis. Quan moren, els familiars truquen perquè volen informació. Saben poca cosa. Així anem reconstruint la història.

-¿Per la gent que truca?

-Gràcies a un familiar, vaig poder posar nom a un pilot del qual durant anys només vam saber l'àlies. El seu nebot va trucar preguntant per un avió caigut a Terol. El pilotava el seu oncle, a qui deien el Metralleta.

Notícies relacionades

Piscines plenes a l’‘Escuela de calor’

Per no repetir les eleccions

-I tot ho deu a una exnòvia del seu germà.

-[Riu] Gràcies a aquella metralladora que no sabem d'on va sortir.