LA GRAN CITA DEL CINE DONOSTIARRA

'Fe de etarras', un grup armat d'humor

Borja Cobeaga i Diego San José presenten al festival de Sant Sebastià una valenta comèdia escrita amb "absoluta llibertat creativa"

zentauroepp40341919 gra069  san sebasti n  29 09 2017   el director borja cobeag170929172615

zentauroepp40341919 gra069 san sebasti n 29 09 2017 el director borja cobeag170929172615 / Javier Etxezarreta

3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda / Sant Sebastià

"A ETA abans es menjava de l’hòstia». Benvinguts a 'Fe de etarras', comèdia que beu de l’humor de 'Ocho apellidos vascos' i 'Vaya semanita', el programa d’ETB que el 2003 va començar a desdramatitzar un tema considerat tabú fins llavors.Després d’una monumental i artificiosa campanya per  desprestigiar el nou treball de Borja Cobeaga i Diego San José, per fi podem parlar de 'Fe de etarras' i donar fe que la pel·lícula no es riu de les víctimes (com asseguraven molts sense haver-la vist), sinó dels botxins. Presentada al festival de Sant Sebastià, el film estarà disponible a Netflix el 12 d’octubre, dia de la Hispanitat.

 És Netflix, precisament, qui l’ha finançat. El guió s’ha passat molts anys als calaixos de Telecinco Cinema, que no veia clar que el públic estigués preparat per a una sàtira així. Una vegada en mans de la plataforma d’internet, Cobeaga i San José han tingut «llibertat creativa absoluta» per explicar la història d’un comando d’ETA molt maldestre. Quatre membres de l’organització –un d’ells, riojà (Javier Cámara) i un altre, d’Albacete (Julián López)– es reuneixen en un pis franc, ubicat a no se sap quina ciutat d’Espanya. La seva odissea de convivència coincideix amb un enorme atac d’espanyolitat als carrers: el Mundial de Sud-àfrica del 2010. Els balcons comencen a omplir-se amb descomunals banderes d’Espanya i no hi ha vianant que no porti la samarreta vermella i no llenci el crit de guerra: 'Yo soy español, español, español'.

Cartell de 'Fe de etarras', a Sant Sebastià.

La paraula 'español' ratllada tres vegades al cartell ha dolgut a determinats sectors, per als quals el film és un ultratge. Una associació de guàrdies civils va interposar una denúncia perquè, al seu parer, aquelles ratlles semblaven sang. Fins i tot el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va enviar una carta a Netflix demanant que fossin «sensibles» amb les víctimes. Tot bastant ridícul, segons Cobeaga i San José.

Una comèdia sobre l'1-O

La lapidació que ha viscut la pel·lícula demostra la necessitat que la comèdia segueixi més viva que mai. «A les xarxes socials hi ha gent que cada dia s’esquinça les vestidures per una causa. L’important és que no canviem la nostra forma de treballar. La gran derrota seria que perdéssim la comèdia», sentencia San José. El guionista basc, de fet, anima els seus col·legues catalans a escriure una comèdia sobre l’1-O, amb Piolín inclòs. «Em costa molt veure tot el que està passant a Catalunya com un drama, sincerament. Millor, una comèdia», afegeix Cobeaga.

El comando de 'Fe de etarras' està format per quatre ximples que creen que ETA no s’hauria de dissoldre. El líder és el personatge de Cámara, que intenta «solucionar» el seu lloc d’origen (va néixer a la Rioja) amb una fe cega en la causa etarra. Tot el que fa olor d’espanyol és fastigós. «L’obesitat és culpa d’Espanya perquè els espanyols van portar d’Amèrica Llatina les patates i la xocolata», explica amb rotunditat enmig d’una partida de Trivial. Al costat seu, un desastrós etarra d’Albacete (Julián López) està tan enamorat d’ETA que opina que totes les noies de l’organització «estan bones». Gorka Otxoa i Miren Ibarguren donen vida a una parella amb ganes de cometre un atemptat seriós. En realitat, tots ells estan molt sols.

Crema pastissera o nata

Notícies relacionades

'Fe de etarras' comença amb una declaració d’intencions. És impossible no riure’s en la primera escena, un sopar entre quatre membres d’ETA en el qual el tema de conversa és si la pantxineta (dolç típic basc) porta nata o crema pastissera, si el xipiró és peix blau o si les anxoves s’han de menjar el dia que les pesques o l’endemà. Tota la conversa inundada d’una aroma 'ahí va la hostia' que deixa ben clar que estem davant d’una comèdia molt basca. I molt valenta (té un final impactant i inesperat).

Preguntat sobre la polèmica del cartell i la censura dels temps de Twitter, Cobeaga deixa clar que en moltes coses hem anat enrere, però que en altres hem avançat: «ETA ja no mata, aquest és el millor pas endavant». I sobre cine, tant li fa que es vegi 'Fe de etarras' a la pantalla petita o en una de gegant: «Algunes de les pel·lícules més divertides de la meva vida les he vist al sofà de casa».