El Hamlet prenatal d'Ian McEwan

D’aquell sorprenent grup d’escriptors que van irrompre a finals dels 70 en l’escena literària britànica, possiblement el que més transformacions ha experimentat és Ian McEwan (els altres són Julian Barnes i Martin Amis). Als seus inicis com a jovenet rebel, McEwan només intentava espantar els bons burgesos amb les seves històries inquietants que no li feien escarafalls a ser desagradables i que li van valer l’epítet de McAbro. Amb els anys es va tornar més reposat i clàssic, però no per això va deixar d’imposar-se reptes estilístics i de trama.

L’últim exercici d’estil en què s’ha tancat, Closca de nou / Cáscara de nuez (Anagrama), té un narrador només acceptable per als defensors provida, encara que la seva intenció està lluny de fer un al·legat contra l’avortament. És un fetus. Ho han llegit bé, un fetus que no només sent i filosofa, sinó que està al cas de l’actualitat del món gràcies a la BBC i de les seves pròpies misèries familiars, perquè ningú està en millor situació que ell per adonar-se que l’home que se’n va al llit amb la seva mare no és el seu pare. En fi, torna el McEwan més divertit. Ni tan sols els inevitables comentaris sobre Trump i el brexit, pel qual l’autor va demanar perdó amb divertida compunció –«és una catàstrofe total. Espero que no estiguem donant combustible als populistes»–, van desvirtuar la seva ironia.

Humor molt ‘british’

I armat d’un humor inequívocament british, elegantment irònic, es va presentar ahir al CCCB, en una sessió a manera de pròleg del pròxim Kosmopolis, que se celebrarà del 22 al 26 de març. McEwan és «capaç de tot», com va advertir el periodista Antonio Lozano, el seu mestre de cerimònies a l’acte; fins i tot de fer una versió molt sui generis de Hamlet, perquè aquest és un príncep no nat carregat de dubtes, al qual turmenta la sospita que l’amant de la seva mare, el seu propi oncle, està maquinant amb ella assassinar el seu progenitor per heretar una mansió.

McEwan, encantat amb l’entremaliadura, entretanca els seus ullets orientals per recordar com li va venir aquesta ocurrència. «M’estava avorrint en una conferència i del no-res va sorgir la primera frase de la novel·la: ‘Aquí estic, de cap per avall dins d’una dona’. Aquella veu va ser un gran alliberament per a mi perquè és una veu en la foscor, sense lligams, filosofia, amics o religió». I afegeix maliciós: «Se suposa que un fetus sempre diu la veritat. I a més pots explicar el sexe des d’una perspectiva diferent quan tens el penis del rival del teu pare a pocs centímetres del teu nas».

Fer aquesta veu plausible no va ser la menor de les seves preocupacions, però es va consolar pensant en una de les seves obres favorites, La metamorfosi. Si Kafka va aconseguir que ens creguéssim que l’enorme insecte es desperta pensant que arribarà tard a la feina, tot és possible. «Em vaig divertir escrivint aquesta història, però a la vegada m’impulsava la tasca que el lector es decidís a entrar en el joc».

Notícies relacionades

Ian McEwan, jugar o jugar

De cap fàbrica de vinils a Espanya a tres

Però més enllà del mer divertimento, McEwan va aprofitar l’ocasió única de tenir un protagonista que només és una veu. Així que ha pogut practicar el fluir de la consciència, una habilitat que ha marcat les novel·les del segle XX gràcies a James Joyce o Virginia Woolf. «Però el primer que ho va practicar va ser Hamlet, un ésser humà carregat de dubtes que amb els seus monòlegs va obrir la porta a l’edat moderna».

A favor de la Terra

Ja en els 80, McEwan era un ferm militant a favor de mesures que aturessin el canvi climàtic –fins i tot va arribar a escriure una novel·la satírica sobre el tema, Solar–. «Les coses han anat a pitjor des d’aleshores» i en aquesta valoració té en compte l’hiperactiu president dels EUA. «Ell diu el que diu la dreta, que és la indústria la que ha de resoldre el problema de l’energia». La bona notícia, segons l’autor d’Expiación, és que el desastre està tocant fons i les energies alternatives, com la solar o l’eòlica, estan a punt de ser competitives. «Estem molt a prop d’aconseguir una bateria que permeti a un automòbil una autonomia de 800 quilòmetres», va celebrar.