En els braços de Morfeu

La inquietant Terra Onírica, on els baobabs de color blau contrasten amb els abocadors de somnis morts, està habitada per éssers inèdits, com les cucòlibes, els roncodrils, les zombineres (cucs robasomnis) o els parpellets (penseu en uns ratpenats amb telepatia). És un món de somnis. Un riquíssim univers fantàstic sorgit de la imaginació dels periodistes i escriptors barcelonins Ricard Ruiz Garzón (1973) i Álex Hinojo (1975), que el despleguen a El llibre de Morfeu (La Galera), primer títol, en català i castellà, de la trilogia Guardians de somnis, pensada per a joves lectors a partir dels 8 anys. La segona entrega, El ball del somnàmbul, veurà la llum al maig.

Encara que també més d'un adult pot trobar a les seves pàgines referents que els sonaran i que formen part de l'oníric imaginari dels seus autors, dormilegues confessos: des de l'Alícia de Lewis Carroll al Sandman de Neil Gaiman, el clàssic del còmic Little Nemo in Slumberland, de Winsor McCay, o, reencarnats en l'avi mag de la Serena, la hiperactiva narradora, traços de Merlí, del Gandalf de Tolkien i del Dumbledore de Harry Potter, però, sobretot, de La història interminable, de Michael Ende.

CONNEXIÓ A UN ALTRE MÓN / «Si ara escric fantasia, que és el meu terreny natural, és gràcies a tres llibres que em van fer, primer lector i després escriptor -confessa Ruiz Garzón, també crític, professor i assessor editorial lligat al món fantàstic-. Un és La història interminable, els altres, Viatge al centre de la terra, de Jules Verne, i Matilda, de Roald Dahl. La fantasia és connectar el món real amb altres mons i aquesta connexió a vegades és a través d'una porta, un llibre... En la nostra sèrie és a través dels somnis, que no són més que una porta natural per on entrem cada nit, vulguem o no. Els adults tendim a desconnectar-nos i això és un error. Necessitem mantenir la relació amb els nostres somnis perquè en ells hi enterrem moltes coses de la nostra ment, perquè el món dels somnis i el món real estan interrelacionats».

La Serena i els seus amics -la seva dolça cosina Virgínia, el guapo i una mica tímid Oriol i el Simó, crac de les noves tecnologies- es convertiran en guardians de somnis i lluitaran per salvar Terra Onírica de l'amenaça del Doctor Letàrgic, pare de la seva odiada companya Insòmnia. «En realitat, vol canviar el passat i potser descobrim que actua per amor. El seu personatge és un dels que ens demostren que no tot és bo o dolent sinó que les fronteres són inestables i el qui sembla bo pot ser un traïdor», alerta Ruiz Garzón.

Notícies relacionades

‘Caminos de la música’ torna a La 2 amb una visita a BCN en el primer capítol

‘Woman’ premia els millors productes i marques de bellesa

L'acció i els moments de perill, juntament amb les il·lustracions de Pedro Rodríguez, esquitxen la novel·la. «És molt visual perquè el públic jove té una cultura molt visual i el món dels somnis també ho és. Somiem en imatges», assenyala Hinojo, que ha aportat precisament la seva potent iconografia i concepció cinematogràfica al relat, amb referents propis com el cine de Miyazaki (El viatge de Chihiro) o l'expressionisme alemany (El gabinet del Doctor Caligari), «amb els seus contrastos entre blanc i negre, llum i foscor».

Perquè, com adverteixen a El llibre de Morfeu, «qualsevol somni es pot convertir en un malson». ¿Els seus? «Em persegueixen uns gossos per carrers solitaris fins a una plaça. Allà m'atrapen i em desperto -explica Hinojo-. Per això un dels personatges és un gat, Marmota...». Ruiz Garzón, en canvi, sembla que ho ha superat: «Caic des d'un xiprer molt, molt alt, i em desperto quan arribo al terra. Però vaig intentar pensar a disfrutar de la caiguda i crec que vaig aprendre a volar en somnis». Però, alerta, no hi falta l'homenatge a Goya i al seu gravat d'un home dormint, sobrevolat per ratpenats, amb el seu desassossegant títol: El somni de la raó produeix monstres. Zzzzzzz.