Anar al contingut

Col·labora:

GESTIÓ, OPTIMITZACIÓ I PROMOCIÓ

Pulmons metropolitans

L'AMB impulsa la millora de la sostenibilitat i la biodiversitat dels parcs urbans

Anna Rocasalva

La Xarxa de Parcs Metropolitans és un conjunt de 47 espais públics, amb més de 2.500.000 m2, que formen part de 29 municipis. 

Aquests pulmons verds tenen un paper molt important en l’entramat de jardins públics, espais naturals, zones urbanes i periurbanes pròxims al dia a dia dels ciutadans. Són llocs destacats, tant pels valors naturals, ambientals i paisatgístics, com per les seves funcions socials.
    
GESTIÓ INTEGRAL

«L’objectiu del Servei de Parcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és fer una gestió integral de la vegetació, el mobiliari i les instal·lacions d’aquests espais», explica la responsable del Servei de Parcs de l’AMB, Dina Alsawi. Així, es formulen plans de protecció, gestió i ordenació del paisatge, inventaris, estudis tècnics i declaracions de protecció i divulgació dels arbres i arbustos singulars, entre altres. 

A part de la conservació i el manteniment dels parcs, l’ens metropolità també promou la sostenibilitat i la biodiversitat. 

Es tracta d’anar introduint recursos cada vegada més sostenibles com la utilització de maquinària elèctrica, fer una gestió diferenciada dels residus o reduir l’ús dels productes químics.

NATURALITZACIÓ

«Veníem d’un referent molt anglosaxó de la jardineria convencional en la qual aquesta tenia una finalitat bàsicament ornamental - explica Dina Alsawi - Però ara treballem en la naturalització als parcs». L’objectiu de la naturalització és oferir un hàbitat a una flora i una fauna de qualitat i fer més ecològica la seva gestió, utilitzant processos naturals i ecosistemes més equilibrats i resilients.

Un exemple d’això és la retirada dels productes químics que mantenien l’aigua del parc de Can Zam (Santa Coloma de Gramenet) absolutament cristal·lina i substituir-los per plantes aquàtiques que purifiquen i oxigenen l’aigua. «També hem introduït illes flotants al llac que s’han convertit en una zona de refugi de les aus migratòries», agrega Alsawi. Així, creant aquest tipus d’espais segurs per a la fauna autòctona, com per exemple les libèl·lules, també es controlen les plagues d’insectes de forma natural.

REDUCCIÓ DE QUÍMICS

En l’àmbit de la jardineria, els químics solen ser herbicides o productes fitosanitaris per al control de plagues i malalties. En aquest sentit, les polítiques de l’AMB propugnen l’eliminació del glifosat, que és molt perjudicial per a la salut, i la reducció dels productes químics en general. «La gestió integrada de les plagues permet una bona cura de la vegetació i una selecció d’espècies més resistents», afirma la responsable del Servei de Parcs de l’AMB.

Des de fa uns anys, als espais verds metropolitans també s’hi aplica una sega selectiva, amb l’objectiu de posar en valor els herbassars a la ciutat, amb plantes autòctones i pròpies del clima mediterrani. A les zones no transitables es potencien els prats secs, que són cobertes de més riquesa i menys consum, les quals  es deixen florir i granar, en una aposta per la sostenibilitat i la biodiversitat. «També hem introduït 15 espècies de plantes mediterrànies que no eren habituals als espais públics com els parcs metropolitans», afegeix Alsawi.

0 Comentaris
cargando