L'unicorn Porzingis sedueix fins i tot el Madison

Fa uns dies, el dia de Halloween, Kristaps Porzingis es va posar una màscara i, com a noi del seu temps que és, es va fer una foto que va penjar immediatament al seu compte d’Instagram. Era la màscara d’un unicorn. És a dir, que es va disfressar de si mateix. És el sobrenom que li va posar Kevin Durant i que ha acabat fent fortuna. Com el blanquinós animal mitològic capaç de derrotar enemics més grans i forts, Porzingis serà, a judici de l’aler de Golden State, «una força totpoderosa» dins de la NBA.  

«És únic. S’ha de valorar el que fa. En una ciutat com Nova York, on tot s’observa amb lupa, el noi està progressant a una velocitat ultraràpida», va sentenciar Durant, considerat un dels jugadors en actiu més atent al que passa a la lliga nord-americana de bàsquet.

Porzingis, de Letònia, de només 22 anys, no està decebent les elevades expectatives de Durant ni, sobretot, les dels New York Knicks, la franquícia que el va elegir en el número 4 del draft el 2015. Al contrari. Porzingis ha omplert d’adrenalina el Madison Square Garden com feia molts lustres que no es veia.

Sense detractors

Segon màxim anotador de la competició, amb més de 30 punts per partit, només al darrere del grec Giannis Antetokounmpo, l’ala pivot letó ha concentrat un entusiasme al voltant de la seva figura altament inusual. S’ha de conèixer la naturalesa de l’afició dels Knicks: els apassionats conviuen amb els sempre abundants disconformes. Pat Ewing, Latrell Sprewell i Carmelo Anthony van acusar, fins i tot durant les seves millors ratxes, les crítiques dels detractors, tant de la grada com dels tabloides.

Amb Porzingis semblen haver-se esvaït fins i tot els escèptics. No és fàcil a Nova York. No ho és. I menys per a un europeu, sempre sospitosos de no tenir el gen ferotge de la competitivitat fins que es demostra el contrari. A veure quant dura l’idil·li.

Els Knicks, convé dir-ho aviat, no apunten a grans gestes aquesta temporada. Però s’han convertit en un equip la mar de divertit de veure, i això fa moltíssim temps que no succeïa. Aspirants a alguna cosa seriosa no ho són des de mitjans dels anys 90, l’època de Pat Ewing, Allan Houston i Jeff Van Gundy. I el títol no es guanya des de principis dels 70. Tot molt prehistòric.

Com s’ha dit, la franquícia novaiorquesa patirà per entrar en els play-off, però gràcies sobretot a Porzingis les entrades per al Madison tornen a estar molt buscades. Els Knicks van perdre els tres primers partits de la temporada i, no obstant, van encadenar sis victòries en set enfrontaments, dues d’elles aconseguides amb remuntades excitants a casa. De 19 punts davant Indiana i de 15 davant Charlotte. I el letó va ser tan protagonista que el Madison li va corejar allò de «¡MVP, MVP!». Sí, ja al novembre. En fi.

Cos enfortit

Porzingis fa 2,21 metres, més que la majoria dels pivots, però es mou i tira com un escorta. Fa dues temporades, quan va arribar procedent del Cajasol Sevilla, on l’entrenava Aito García Reneses, aparentava necessitar alguns bistecs. Ara, aquest estiu, ha enfortit el cos. I se li nota molt en el joc. 

Notícies relacionades

Popovich renova amb els Spurs i serà l’entrenador més ben pagat de la història de l’NBA

Wembanyama, número 1 del draft, jugarà per als Spurs

Simpàtic i rialler, desprèn un aire d’autenticitat que ha seduït una audiència que va més enllà de la Gran Poma. Quan Phil Jackson, director general fins fa uns mesos, va sondejar la possibilitat de traspassar-lo, ni la seva aura llegendària el va salvar de rebre uns furibunds retrets. Molt sonada va ser una reunió que Jackson va mantenir abans de l’estiu amb Porzingis i que es va saldar amb un cop de porta del jugador. Va demostrar caràcter.

Porzingis enlluerna més que mai en aquesta tercera temporada i Jackson figura entre els jubilats de la cistella. I del traspassat Carmelo Anthony ja ningú se’n recorda. Llarga vida a l’unicorn.