Anar al contingut

La metamorfosi de Ricky Rubio

El base català mostra el seu perfil més ofensiu en la seva nova etapa amb els Utah Jazz

Luis Mendiola / Barcelona

lmendiola40624272 mnak07 minneapolis ee uu 20 10 2017 jeff teague d 171103173431

Andy Clayton-King

Nomésha necessitat vuit partits l’afició de Salt Lake City, la capital de l’estat de Utah, per descobrir l’evolució viscuda els últims temps per Ricky Rubio. Quan es va produir el seu traspàs als Jazz aquest estiu des dels Timberwolves, on havia jugat des de la seva arribada a la NBA, el 2011, se sabia que el base del Masnou, era un sòlid organitzador, un esplèndid assistent i un competent defensor.
El responsable de donar un aire nou a aquests Jazz, el tècnic Quin Snyder, ha ensenyat un perfil diferent de Ricky que fins ara estava ocult, una versió millorada amb molt més protagonisme en l’esquema i en els sistemes ofensius de l’equip, que li atorga carta blanca sobre la canxa.
En set dels vuit partits que ha disputat ha acabat en dobles dígits en anotació. En l’últim, davant els Portland Trail Blazers va acabar amb 30 punts, 21 d’ells aconseguits en l’últim quart i en la pròrroga, en què es va convertir en una peça decisiva. Aquells 30 punts són la segona màxima anotació de la seva carrera a la lliga nord-americana després dels 33 punts que va aconseguir al març encara a les files dels Timberwolves. 
Ricky, que el 21 d’octubre passat va complir 27 anys, suma tres partits amb 20 punts o més, cosa que només havia aconseguit una vegada en els seus sis anys a la NBA i un cop d’ull als seus números impressiona, començant per la seva mitjana d’anotació (17,5 punts), la millor de tota el seu carrer, en què  no havia superat mai els 11 punts de mitjana.
Aquest protagonisme més gran en el tir (12,9 tirs per partit, que ningú iguala a la plantilla) reflecteix també una notable millora en els percentatges de tirs de camp (vegeu el gràfic) . I, sobretot, en els triples. Se situa en el 37,2% d’encert, molt per sobre del 31,8 % de mitjana en la seva carrera.
«Vaig treballar molt dur l’any passat, que va ser molt bo, però ara em sento encara millor. L’entrenador i tot el cos tècnic m’estan donant molta confiança perquè segueixi tirant», explica sobre les raons que justifiquen el seu canvi de mentalitat. «L’etiqueta de mal tirador sempre m’acompanyarà. Però sí que he après de l’experiència a conviure -hi», assumeix el jugador.

Canvi físic i mental

Ricky va donar algunes pistes aquest estiu sobre la seva metamorfosi al seu pas per l’Eurobasket amb la selecció. Durant el campionat va guanyar protagonisme i va ser una de les referències ofensives de l’equip (9,5 punts de mitjana i 37,1% de triples) només darrere dels germans Gasol i de Sergio Rodríguez.
El canvi no sols és una qüestió física. També és actitud mental. «Jo diria que soc un Ricky diferent, millorat. És una etapa nova que m’ha coincidit amb molts aspectes de la vida, tant personals com també esportius, entre els quals hi ha la sortida de Minnesota després de sis anys», confessava en una entrevista amb EL PERIÓDICO al’acabar de l’Europeu.
A Salt Lake hi ha arribat un jugador molt allunyat de la imatge d’adolescent dels seus primers anys, de  cos molt més musculat, barba poblada, cabellera llarga, que recull de vegades en una cua, i un gran tatuatge que decora el seu braç dret: una lleona amb el seu cadell i una rosa tatuada al braç, i la frase: «Amb tu se’n va anar tant de mi», com a record permanent de la seva mare, que va morir a mitjans del 2016.
«La NBA és un altre nivell físic i si no estàs a aquest nivell és molt difícil mantenir-se, sobretot després de la lesió de genoll. Així que he hagut de fer un pas endavant per arribar al nivell que volia», apunta Ricky, feliç d’integrar-se en un vestidor de marcat perfil internacional per la presència de tècnics com per exemple el serbi Igor Kokoskov o de jugadors com poden ser el francès Rudy Gobert o l’australià Joe Ingles, amb el qual ja va coincidir a la plantilla del Barça.  
«Està sent una bona temporada per a mi i m’agrada», afirma Ricky. «Aquest equip juga dur i aquesta és la la manera que m’agrada a mi. És divertit jugar així». 

0 Comentaris
cargando