"No crec que es dispari la xifra d'europeus a la NBA"

La NBA ha posat el desenvolupament tecnològic i l’expansió de la marca a nivell global en mans de Chus Bueno (Barcelona, 18 d’octubre de 1969), que exerceix el càrrec de vicepresident d’Europa, Àfrica i Pròxim Orient. La setmana que se celebrarà l’All-Star a Nova Orleans, aquest exjugador (Barça, Atlètic, València...), que va ser secretari general de l’Associació de Jugadors (ABP) i director executiu de la Federació ABP, analitza el moment de la millor lliga del planeta.

–Aquesta és la setmana de l’All-Star de Nova Orleans, ¿què suposa aquesta cita per a la NBA?

–Per a nosaltres és el moment de la celebració. Intentem oferir un espectacle global, un producte divertit, obert per a tots els públics, no tan sols per a entesos. I n’estem molt contents. Funciona molt bé per al públic jove. Als mil·lennistes els encanta capturar una imatge i retuitejar-la. Els estudis diuen que tenim 700 milions de fans, alguns de molt tècnics, altres de highlights. L’All-Star té una mica de tot: moments de competició i altres d’espectacle.

–¿S’han convertit les xarxes socials en el millor aliat de la NBA per difondre el talent de Lebron James o Stephen Curry?

–Les xarxes socials ens han ajudat moltíssim. Ens han donat una oportunitat molt bona de conèixer els aficionats, que tinguin veu i escoltar-los d’una manera més directa. L’any passat vam ser la primera lliga que arriba a un bilió de fans, ajuntant equips, jugadors i la Lliga. I ara estem en 1,3 bilions. Així que és clar que va a una velocitat tremenda. Hem tingut 38 milions de vots per escollir els quintets de l’All-Star, un increment del 146% respecte a l’any passat.

–Marc Gasol participarà per tercera vegada en aquesta festa i la seva presència prolongarà una imatge que ja és icònica per al bàsquet espanyol: la del salt dels dos germans a un All-Star de Nova York.

–El que han aconseguit el Marc i el Pau amb la seva constant presència a l’All- Star és molt difícil i demostra la gran carrera de tots dos. Que estiguin en aquesta cita amplifica molt l’impacte de la NBA a Barcelona i a Espanya. És una grandíssima notícia. Però també a Europa. La gent està molt orgullosa dels jugadors europeus, als quals coneix pel pas per les seves lligues, com és el cas de Huertas per exemple, i això crea vincles especials.

–Espanya és el segon país que aporta més jugadors a la Lliga (10) després del Canadà, fet que evidencia la qualitat del jugador espanyol, però això té el punt pervers de la pèrdua de talent. Vostè ha viscut els dos costats, ¿com ho analitza?

–Sempre he cregut que el fet que Pau Gasol hagi trencat barreres, se n’anés a la NBA i triomfés o ho faci ara el seu germà Marc és bo per a la difusió del bàsquet. Fa créixer l’afició i fa que molta més canalla s’hi fixi i jugui a bàsquet. Que hi hagi tants espanyols també és bo per a Espanya perquè tens icones en la millor lliga del món i és molt inspirador. Al final hem d’inspirar els nens. És fonamental tenir molts Llull, Navarro o Chacho. Alguns jugaran allà. Altres, aquí. Però la gent vol veure talent. Com a organitzadors hem de crear les eines perquè surtin.

–El contracte de televisió que acaben de firmar impressiona: 21.645 milions d’euros. ¿Té por que puguin estigmatitzar-los com una lliga de supermilionaris?

–El contracte de televisió i també la firma del nou conveni col·lectiu ens dona estabilitat perquè és per nou anys. I ens dona la possibilitat de créixer més. Demostra que el model de negoci és bo. Si el salari mitjà és de 8 milions de dòlars és un motiu d’orgull. El que no pot fer és canviar els teus valors. I d’aquest punt n’estem molt pendents. Valors irrenunciables: el lideratge, la solidaritat, el tornar a la societat part del que et dona. Aquest és l’únic camí que seguim.

–La NBA aposta pel desenvolupament global, però el nou conveni és un torpede a la línia de flotació del bàsquet europeu que segueix perdent estrelles...

–Jo crec que no. He treballat al Sindicat de Jugadors Europeus i soc sensible a aquest tema. Hi ha uns 450 jugadors a la Lliga. Amb l’ampliació seran poc més de 500, dels quals n’hi ha 61 d’europeus, al voltant de l’11%. No sembla gaire si ho compares amb la lliga espanyola que té el 60% d’estrangers. És cert que la marxa d’Abrines o Sergio Rodríguez ha creat alarma. Però no crec que en el futur canviï gaire l’escenari actual i que la xifra d’europeus es dispari. Que el jugador vulgui anar a la millor lliga del món al final sembla una aspiració normal. Com que els futbolistes vulguin anar a la Lliga espanyola o a la Premier.  

Notícies relacionades

Popovich renova amb els Spurs i serà l’entrenador més ben pagat de la història de l’NBA

Wembanyama, número 1 del draft, jugarà per als Spurs

–Diversos tècnics i jugadors de la NBA s’han posicionat contra Trump. ¿Es posicionarà la Lliga?

–És un tema que depèn de Nova York, i ara mateix és molt sensible als Estats Units. Sí que puc dir que estem treballant a nivell intern i amb els departaments de govern per entendre el que passarà. Que jugadors o entrenadors tinguin la seva opinió és una qüestió personal. Nosaltres no ens pronunciarem de moment en cap sentit.