La pista que pot ajudar a resoldre un dels grans crims de Bèlgica

Una nova pista pot ajudar a aclarir un dels grans crims de la història belga: "Els assassinats de Brabant", tal com es coneix un fosc capítol de principis dels anys vuitanta. Entre el 1982 i el 1985 van ser assassinades 28 persones i algunes desenes més van resultar ferides en diversos robatoris amb violència a comerços i supermercats que van reportar als seus autors un exigu botí de set milions de francs belgues (uns 175.000 euros). Ni un sol d'ells va ser capturat. 32 anys després la confessió d'un exgendarme al seu llit de mort ha reactivat la investigació i pot servir per començar a posar llum sobre aquest misteri.

Els membres de la banda, segons la informació recollida fins ara per la policia, eren tres coneguts com "el gegant”, “l'assassí” i “el vell”, que van actuar impunement durant tres anys en una vintena de robatoris. El primer es va produir el 1982. Van seguir assaltant amb el mateix 'modus operandi' de comandament militar supermercats i comerços fins a finals de 1983. Després d'una aturada de dos anys, la 'Banda de Nivelles', com era coneguda, va tornar a actuar a finals del 1985 amb un saldo de vuit morts. El novembre d'aquell any atacaven el supermercat Delhaize d'Aalst que malgrat la vigilància i a la recompensa oferta per la cadena –uns 250.000 euros que encara estan disponibles a canvi d'informació- no va poder impedir l'atac.

Quinze minuts d'assalt per a un botí de menys de 25.000 euros que va deixar un bany de sang. Vuit morts més, inclosos nens, i durant el qual hauria rebut un tret un dels integrants de la banda, el conegut com “l'assassí”. Segons la hipòtesi policial, va ser ferit mortalment durant el robatori i hauria mort. Va ser l'últim cop. Després van desaparèixer sense deixar rastre.

La connexió amb la gendarmeria

La investigació policial mai s'ha detingut. El Parlament belga va ser escenari en la dècada dels noranta de diverses comissions parlamentàries. Ara nous elements fan pensar que "el gegant” podria ser l'exgendarme Chris Bonkoffsky, àlies ‘Bonno’, que va morir fa dos anys i que, segons ha explicat el seu germà, li hauria confessat poc abans de morir ser un dels implicats. “La seva família confirma que era un dels membres de la Banda de Nivelles i que estava a la brigada Diane. Un gendarme que practicava tir sovint i que estava orgullós de ser un dels homes forts de la banda”, ha assegurat el fiscal general de Lieja i encarregat del cas, Christian De Valkeneer.

De moment, no és més que una hipòtesi. La semblança física amb un dels retrats robots difosos en l'època, amb ulleres pràcticament idèntiques, una altura de més d'un metro i noranta centímetres, el fet que els dies dels assalts el 1985 no estigués a comissaria i la seva experiència amb armes de foc com a membre d'elit de la brigada Diane, una unitat de forces especials de la gendarmeria de la qual va ser expulsat arran d'un incident, fan pensar als investigadors que pot ser l'anomenat “gegant”.

El seu nom ja va ser esmentat el 1997 per la seva semblança amb el retrat robot però la pista no va ser explotada llavors. L'any 2000, les autoritats van comparar també el seu ADN i empremtes -cosa difícil als vuitanta- però els resultats van ser negatius. Durant la investigació també han sorgit els noms d'altres gendarmes: Madani Bouhouche (mort el 2005) i Robert Beijer que viu actualment a Tailàndia i que assegura estar disposat a tornar a Bèlgica a explicar-se .

Reactivació de la investigació

El rastre de “Bonno” va ressorgir el passat 22 de febrer i les autoritats han reforçat des d'aleshores l'equip d'investigació. “És una pista sens dubte interessant. Alguns la creuen i uns altres no”, reconeixia aquest dimarts amb extremada prudència el ministre de justícia belga, Koen Geens, davant la comissió del Parlament. En el passat s'ha especulat que els crims tenien una motivació política i que estaven orquestrats per l'extrema dreta amb l'objectiu de desestabilitzar l'Estat i obligar a reforçar els mitjans de la policia i la gendarmeria.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Geens ha apuntat aquest dimarts també a aquesta via. “Hi ha molts elements no aclarits però l'esperança segueix present. Per això la mínima informació ha de ser explotada, per a la credibilitat de la justícia però també perquè les matances del Brabant való anaven dirigides probablement contra l'Estat”. El fiscal general adverteix, no obstant, que no hi ha proves en aquest sentit.

Mentrestant, els familiars de les víctimes no desesperen i esperen que els autors paguin pels seus crims encara que són conscients que el temps corre en contra seu. L'expedient ha complert 32 anys. Els en queden vuit perquè les autoritats trobin els culpables, si és que no han mort ja, perquè als 40 anys el delicte haurà prescrit. El misteri dels crims de Brabant mentrestant segueix obert.