La nova estratègia de Trump a l'Afganistan enterra l'"Amèrica, primer"

És difícil trobar als Estats Units una figura pública tan hostil a la guerra de l'Afganistan com Donald Trump, l'home que al llarg dels anys va definir el conflicte de "malbaratament" i "desastre total", i va dir que el seu país "se n'hauria d'anar immediatament". Però, com en tantes altres coses, l'ara president ha descobert que el món és molt més complex que un tuit de 140 caràcters i ha renunciat a les seves conviccions ben aviat. Dilluns a la nit, Trump va acabar doblegant-se als designis dels seus generals i va anunciar un canvi d'estratègia a l'Afganistan que anirà acompanyat d'un modest augment de tropes. Un pla per eternitzar la guerra que, com a molt, sols li servirà per no perdre-la.

Setze anys després de l'inici de la invasió nord-americana, l'Afganistan és un puzle impossible de resoldre. Barack Obama va ser incapaç de guanyar-la amb 100.000 soldats el 2011, però també de completar una retirada honrosa quan pe fi li va posar data a la contesa anys després i va ordenar als seus militars que es limitessin a formar les forces de seguretat afganeses i a llançar operacions antiterroristes contra Al-Qaida i l'Estat Islàmic. Els talibans s'han tornat a fer forts i ara controlen més del 40% del territori. Els esforços del Pentàgon per fer-los seure a la taula de negociació no han servit de res. Però tampoc compren la retirada perquè estan convençuts que el feble i corrupte Govern prooccidental de Kabul s'ensorraria en dos dies.

Mesos de deliberacions

Trump ha acabat fent seva aquesta tesi després de mesos de deliberacions amb els seus militars. "Una retirada precipitada crearia un buit que els terroristes omplirien immediatament, inclosos l'Estat Islàmic i Al-Qaida", va dir en el seu discurs a la nació de dilluns. L'equació l'ha tret de polleguera. Cap opció li agradava. Per moments, va contemplar reemplaçar les tropes amb mercenaris privats, com li va suggerir el seu defenestrat estrateg cap, Steve Bannon. Va amenaçar d'acomiadar el comandant de les seves forces a l'Afganistan, John Nicholson, i va fabular amb fer les maletes i marxar.  

Al final van prevaler els generals i Trump va enterrar el seu "Amèrica, primer" per a desesperació de les seves bases més incondicionals. "És igual a qui votis: el complex militar-industrial guanya", va escriure la comentarista ultraconservadora Ann Coulter, autora del llibre ‘In Trump We Trust’ (En Trump confiem). El resultat final és una mena de compromís. Quatre mil tropes més que se sumaran als 8.400 soldats nord-americà que hi ha al país i els 5.000 que queden de l'OTAN, molt lluny dels plans més ambiciosos del Pentàgon, però suficients per mantenir el pols i prolongar la guerra més llarga en la història dels EUA.

Recuperar l'agressivitat

Notícies relacionades

Trump rellança la guerra de l'Afganistan amb l'anunci d'un canvi d'estratègia

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

També es relaxaran les regles de combat per recuperar l'agressivitat coartada per Obama i, potser en el canvi més significatiu, encara que en absolut nou, es pretén collar el Pakistan, al qual Trump va acusar d'acollir "els agents del caos". "El meu instint original va ser la retirada, però tota la meva vida he sentit que les decisions són molt diferents quan t'asseus al Despatx Oval", va dir el president a mode d'esmena.

Obsessionat sempre amb guanyar, Trump va fixar com a objectius "obliterar l'ISIS (Estat Islàmic), destruir a Al-Qaida i impedir que els talibans es quedin amb el control del país". Però en el seu fosc discurs no hi havia res de marxa triomfal. Només amb la boca petita es va atrevir a dir que, "al final, guanyarem", encara que sap que no és veritat. Com li va dir al 'Washington Post' un analista de la New American Foundation, "¿Què poden fer uns milers de soldats més que no van fer centenars de milers abans?". La guerra eterna continuarà.