Corea del Nord: el 'tigre de paper' nuclear

Un atac preventiu superpoderós no només esborrarà de cop les forces imperialistes de Washington desplegades a Corea del Sud i als voltants, sinó que reduirà a cendres els Estast Units, ha aclarit l’agència de notícies nord-coreana. La retòrica inflamada afegida als tres flamants míssils intercontinentals o ICBM mostrats en la recent desfilada militar de Pyongyang legitimen la por. També hi ha raons per a la calma: el míssil que aquesta setmana va esclatar quatre segons després d’enlairar-se o el con tremolós d’un coet mostrat a la desfilada de la plaça de Kim Il-sung.

En la carrera nuclear nord-coreana es confonen el desig i la realitat. Els més pessimistes calculen que el 2020 comptarà amb un ICBM i un centenar de caps nuclears. El líder, Kim Jong-un, va prometre que provaria aquest any un ICBM. «Això no passarà», va respondre Donald Trump. La urgència per aturar el programa abans que culmini el seu somni explica la jubilació de l’«estratègia pacient» d’Obama.

AMENAÇA

Les informacions solen acompanyar-se de gràfics, noms abstrusos de míssils i òrbites que travessen el planeta fins a impactar contra la costa nord-americana. La idea és que l’amenaça és real, però un examen més temperat requereix relativitzar aquesta interessada certesa de Pyongyang i Washington. La primera, perquè necessita subratllar els seus èxits davant el seu poble. La segona, per justificar el mastodòntic pressupost de Defensa i el desplegament al pati del darrere xinès.

Els avanços són notables per a un petit país empobrit de 26 milions d’habitants i ofegat per les sancions internacionals que va emprendre l’aventura nuclear als anys noranta amb l’ajuda d’enginyers arribats de l’extinta Unió Soviètica.

La desfilada militar va certificar el bon ritme. Els experts van subratllar tres novetats: un tercer míssil intercontinental que s’afegeix als coneguts KN-14 i KN-08, un nou projectil d’abast mitjà llançat des de submarins per dificultar-ne la detecció, i els escuts que protegeixen de les vibracions i els canvis de temperatura. Aquest any Corea del Nord ha provat amb èxit projectils amb combustible sòlid, que no requereixen una càrrega de diverses hores i permeten el llançament immediat i en ràfegues. Tots aquests avanços suggereixen que Corea del Nord va fer el gran salt endavant el 2016.

«Encara soc molt escèptic sobre un ICBM impactant contra els Estats Units», assenyala Markus Schiller, expert en armament. «Corea del Nord s’ha esforçat molt últimament a convèncer el món que el seu programa és alguna cosa més que un farol, que són perillosos i que van camí d’aconseguir un ICBM. Però no ens hauríem de prendre les coses com Corea del Nord vol», afegeix.

L’examen detingut de les fotografies de míssils en anteriors desfilades va descobrir pintures rugoses i altres detalls que suggereixen l’engany. La prova estàtica de l’escut tèrmic del 2016 va ser una «farsa», jutja Schiller. «Feia bonic i va impressionar molts científics, però des de la perspectiva d’un enginyer és inútil», sosté.

URANI

L’única certesa és que Corea del Nord disposa d’urani i plutoni per a les seves bombes, però detonar-les en un túnel és molt més fàcil que traslladar-les a l’altra punta del món. Per a això són imprescindibles dos elements. El primer és una ogiva que pugui ser calçada en un míssil. Això exigeix miniaturitzar la bomba fins als 60 centímetres de diàmetre i 700 quilos. Kim Jong-un, davant l’escepticisme generalitzat, es va fer fotografiar l’any passat al costat d’una suposada ogiva amb aspecte de bola de discoteca de carretera. No va convèncer ningú. 

El segon és un ICBM. Requereixen múltiples motors per a les diferents fases de vol i protecció contra les vibracions de l’enlairament i l’escalfor en la reentrada a l’atmosfera. I després ve l’assumpte de la punteria. Corea del Nord ha posat en òrbita satèl·lits amb míssils que requeririen molta feina per reconvertir-los en ICBM. No és el mateix llançar-lo a l’espai que fer-lo baixar i guiar-lo cap a un objectiu.

S’entén, doncs, que els experts matisin el triomfalisme nord-coreà o les advertències apocalíptiques nord-americanes. «L’ús de motors amb combustible sòlid als ICBM és molt complicat. L’experiència mostra que la Xina o França, fins i tot quan ja disposaven de míssils d’abast mitjà amb aquesta tecnologia, van necessitar dècades per traslladar-la a un ICBM fiable. És possible que Corea del Nord rebi alguna ajuda, però no ho aconseguirà en anys sinó en dècades», jutja David Wright, codirector de l’Associació de Científics Preocupats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Les xifres desmenteixen el risc d’un pròxim atac nord-coreà als Estats Units. Només un dels vuit míssils d’abast mitjà Musudan va ser llançat amb èxit l’any passat. Si Corea del Nord té problemes insalvables per fer volar els míssils d’abast mitjà buits, sembla quimèric que l’encerti amb un ICBM carregat amb una ogiva. Alguns Musudan han caigut al mar després d’un breu vol gallinaci i altres han matat operaris a l’esclatar a la mateixa plataforma de llançament. No costa d’imaginar el seu pànic abans de prémer el botó d’un ICBM atòmic.

«Ja fa cinc anys que els primers ICBM van ser mostrats en una desfilada a Pyongyang i encara no els hem vist volar. Ja veurem si això canvia en els pròxims anys», finalitza Schiller.