Els trumps europeus o la 'primavera patriòtica'

“Les coses canviaran a Europa. La política ja no tornarà a ser el mateix mai més i el que jo anomeno la Primavera Patriòtica serà un enorme incentiu. Els europeus hem d'aprendre i mirar a Amèrica. El que els Estats Units pot fer nosaltres també ho podem fer". Geert Wilders, líder de la formació d'extrema dreta Partit per a la Llibertat (PVV) espera seguir l'estela de Donald Trump i es prepara per fer el salt al poder a Holanda, que té previst celebrar eleccions legislatives el mes de març vinent. Els sondejos li donen un empat amb l'actual primer ministre, el liberal Mark Rutte.

Wilders no és l'únic dirigent de partits europeus nacionalistes, xenòfobs, que abominen de la Unió Europea i de l'“elit política que ha governat Occident des de fa 70 anys” que ha rebut amb extremada eufòria i gran optimisme la victòria de Trump, ni tampoc l'únic que acaricia el poder. Per a aquells que comparteixen la mateixa o similar línia ideològica de l'islamòfob holandès i tenen a la vista cites electorals, l'experiència de Trump no només els serveix d'alicient sinó també de model a seguir a nivell de campanya electoral. Evitar el discurs “políticament correcte” –Trump va titllar públicament de “fastigosa” Hillary Clinton- és, per exemple, un dels principis ben apresos.

A l'extrema dreta europea, a més, li ha anat com l'anell al dit el ‘brexit', que, entre altres coses, ha mostrat com no cal tenir una forta presència als parlaments per incidir en les decisions polítiques. El partit euròfob britànic Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), liderat per Nigel Farage i principal abanderat de la sortida del Regne Unit de la UE, amb prou feines disposa d'un diputat a Westminster.

FORTA PRESÈNCIA

A diferència de fa uns quants anys, ara són gairebé una excepció els països d'Europa on l'extrema dreta no té una forta presència, un d'ells és Espanya. A Àustria, per exemple, Norbert Hofer, del Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ), es pot convertir el pròxim 4 de desembre en el primer cap de l'Estat d'extrema dreta elegit a Europa des del 1945. Tota una fita.

Aquest mateix dia, els italians estan cridats a les urnes per pronunciar-se en referèndum sobre les reformes constitucionals que planteja el primer ministre, Matteo Renzi, una aposta molt arriscada que, si Renzi perd, podria suposar la seva caiguda i la del seu Govern. A més de tenir al davant el Moviment 5 Estrelles (M5E), del populista Bippo Grillo, que podria arribar al Govern si surt el ‘no’ en la consulta, també s'oposa a les propostes de Renzi l'extremista Lliga Nord, del radical Matteo Salvini. “Ara és el nostre torn”, va tuitejar Salvini després de conèixer el triomf de Trump que va definir com "una bellíssima lliçó de democràcia, com el 'brexit'". “Ha arribat el moment dels nostres aliats europeus”, va afegir, en referència a Wilders a Holanda, Hoferm a Àustria, Frauke Petry a Alemanya i Marine Le Pen a França.

La líder del Front Nacional francès anirà el pròxim mes d'abril a les urnes amb un apreciable suport popular, si manté la intenció de vot que li atorguen avui els sondejos, el suficient per passar a una segona volta, que significaria ja per si mateix un gran èxit, i qui sap si, en una disputa a dos, fins a la presidència al maig. Le Pen va ser la primera política europea que va felicitar Trump per la seva victòria, fins i tot abans que els resultats es fessin oficials. Va ser breu, però contundent: “És una bona notícia per a França”, va escriure. La seva mà dreta al partit, Florian Philippot, va dir que el món de les velles elits “s'ha ensorrat i el nostre comença a construir-se”.

A Alemanya, a la cancellera alemanya Angela Merkel, l'espera un dur pols amb l'exitosa Alternativa per a Alemanya (AfD), liderada per la populista i xenòfoba Frauke Petry, que en les últimes eleccions regionals del mes de setembre va aconseguir augmentar fins a 10 els parlaments regionals en les quals està present, d'un total de 16 a tot Alemanya. Tot un èxit que ha situat l'AfD en una posició de sortida molt bona per a les eleccions al Bundestang (Parlament) previstes per a finals de l'estiu del 2017.

SENSE EXPERIÈNCIA POLÍTICA

El discurs 'antiestablisment' i xenòfob també treu el cap a la República Txeca, on entra amb força el partit Acció Ciutadans Insatisfets (ANO), del magnat i ministre de Finances des del 2014, Andrej Babis, amb legislatives previstes en un any, i a Bulgària, on a la segona volta de les presidencials, que se celebren aquest diumenge, el país pot caure en mans del populista Rumen Radev, un exgeneral d'aviació amb cap experiència política i molt pròxim a la Rússia de Vladímir Putin.

Notícies relacionades

Els EUA viuen una segona jornada de protestes contra Trump

Putin i Trump, davant del mirall

Els Trumps europeus avancen amb pas ferm i s'uneixen als països que ja compten amb governs radicals de dreta, com és el cas de Polònia, amb el Partit Llei i Justícia (PiS), de Jaroslaw kaczynski, i la Unió Cívica (Fidesz) a Hongria, del primer ministre Viktor Orbán, un entusiasta de Trump. De fet va ser l'únic cap de Govern de la UE que va mostrar el seu suport al magnat nord-americà durant la campanya a la Casa Blanca. Per Orbán, conegut per la seva radical oposició a acollir refugiats musulmans de guerra, la victòria de Trump “marca el final de la no democràcia liberal”.

El politòleg hongarès András Biró-Nagy adverteix que "l'amenaça" que se cerneix sobre Europa no respon tant a l'èxit de líders que tenen Trump com a referència sinó que "els grans partits de centredreta o dreta europeus acabin assumint el discurs de l'extrema dreta", i d'exemples no en falten.