¿Què passa si guanya Clinton? Cinc claus

En un discurs a porta tancada amb els executius de Goldman Sachs com a públic, Hillary Clinton va deixar entreveure el 2013 la seva nostàlgia pels dies quan la CIA i les forces especials operaven en secret sense que les seves operacions es filtressin a la premsa. «La meva opinió era que s’ha d’intervenir de la forma més encoberta possible», va dir a una pregunta del conseller delegat, Lloyd Blankfein. En aquella intervenció, per la qual va cobrar 225.000 dòlars, Clinton va explicar que en la seva etapa al capdavant de la secretaria d’Estat va advocar amb força per armar els rebels sirians i per contrarestar l’expansionisme rus, segons va revelar més tard Wikileaks. Unes paraules que reforcen les seves velles credencials de falcó, a la dreta de Barack Obama.

    

La política exterior ha sigut una nota a peu de pàgina en aquesta campanya tan centrada en la personalitat dels candidats. S’ha parlat una mica de Síria, l’Iraq i de les al·legacions d’interferència russa en el procés electoral, però la superficialitat ha sigut la norma. Clinton no ha hagut d’aclarir, per exemple, si dóna suport a l’agressiva política d’assassinats extrajudicials amb drons d’Obama o al creixent desplegament d’operacions especials al voltant del món. Però després dels quatre anys que va passar com a secretària d’Estat, es pot inferir que la candidata demòcrata representa la continuïtat amb les aliances i principis bàsics de la política exterior nord-americana. Tot al contrari que la imprevisible ruptura de Donald Trump.

INTERVENCIONISME

Com a cap de la diplomàcia, Clinton va demostrar pragmatisme i una tendència incansable a cultivar les relacions personals, però els seus instints són més agressius i intervencionistes que els d’Obama. No només va recolzar la guerra de l’Iraq el 2002, cosa de la qual s’ha penedit fins a la sacietat. Va donar suport al pla del Pentàgon per deixar un mínim de 10.000 soldats a l’Iraq després de la retirada del 2011 i va ser una dels màxims impulsors de la intervenció a Líbia per ajudar els europeus a acabar amb el règim de Gaddafi.

  

 En la lluita contra l’Estat Islàmic, l’ex primera dama vol entregar més armes als aliats kurds i àrabs dels EUA en la batalla, seguint essencialment la línia actual de la Casa Blanca. La principal diferència són les zones d’exclusió aèria que pretén crear per ajudar els civils, una cosa que implicaria atacar les bases antiaèries sirianes i russes, i això segons diversos experts podria desencadenar un enfrontament directe amb les tropes del Kremlin. «Acabarem desencadenant la tercera guerra mundial a Síria si escolteu Clinton», va dir recentment Trump recorrent al seu catastrofisme habitual.

  

 La seva relació amb la Rússia de Putin és complicada. En el seu primer any a la secretaria d’Estat, Clinton va pilotar el creu i ratlla en les relacions amb Moscou quan Dmitri Medvédev era president. Però no va funcionar i la relació no han fet sinó empitjorar per tornar al clima de la Guerra Freda. En consonància amb el sentiment de la vella escola, la demòcrata ha assenyalat que pretén adoptar mesures per frenar les maniobres russes de desestabilització a Europa i respondre amb duresa als ciberatacs que tant han perjudicat la seva campanya. «Estarem preparats per respondre seriosament amb mesures polítiques, econòmiques i militars», va dir al setembre. La seva estratègia inclou promoure el fracking, com ja va fer al capdavant de la secretaria d’Estat, i exportar gas a Europa per contrarestar la influència russa i malmetre les seves finances.

Notícies relacionades

¿Què passa si guanya Trump? Cinc claus

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

  

 Respecte al conflicte palestino-israelià, Clinton rebutja qualsevol mesura coercitiva contra Israel, com la campanya de boicot, i ha deixat clar que bloquejarà les iniciatives per imposar una solució al conflicte a l’ONU. «Amèrica no pot ser mai neutral quan parlem de la seguretat d’Israel», va dir al març. Alguns dels seus principals donants són fervents defensors de l’statu quo i l’indissimulat expansionisme israelià.